nova evangelització (12)

Pel que respecta a l´ús de la imatge, la llum i el so el primer que destaca l´autor és la necessitat d´acondicionar correctament el local (en aquest sentit l´autor fa una autocrítica ja que reconeix que moltes esglésies no tenen les qualitats educatives i auditives mínimament bones) així com el bon disseny en el material propagandístic,ja que aquest aspecte condiciona, i molt, l´efecte resultant de l´anunci. A continuació analitza els recursos escènics i mitjans de comunicació que es troben a l´abast de tothom. En aquest sentit l´autor destaca la importància dels mitjans de comunicació locals, realitzables, a l´abast del coneixement que en puguin tenir els agents pastorals tot i que aquests poden tenir el suport d´algun expert. I en aquest àmbit té una responsabilitat de primer nivell el sacerdot de la parròquia perquè és ell el que ha de potenciar els carismes tècnics i artístics existents a la parròquia, a la comunitat o el moviment, així com assegurar-ne el seu creixement a nivell de la fe i del propi coneixement tècnic i artístic. I aquest creixement és fonamental ja que els artistes i els tècnics tenen una especial importància en la transmissió del Primer Anunci. Reconeixent aquesta importància, Morlans dedica un apartat a les aportacions dels cantautors cristians com a agents de transmissió del Primer Anunci degut al paper que té la cançó en la societat actual. L´autor destaca el paper de gran comunicador que pot tenir un cantautor en un concert o acompanyant a cançons de tres minuts amb missatge acompanyades cadascuna d´elles d´una introducció que porta a l´auditori a un clímax, a un ambient que facilita l´impacte i la penetració del seu missatge. Atenent a aquesta situació Xavier Morlans destaca quatre àmbits de la música religiosa popular: la cançó de valors i de testimoniatge genèric humanista, cançó per al Primer Anunci cristià; cançó per a l´oració privada de grup i, eventualment, per a la catequesis o la vida interna del grup cristià;, cançó i música per a la litúrgia. Tot això superant els perills d´egocentrisme que el cantautor pugui generar, que assumeixi tota la comunitat la mediació del llenguatge musical i mostri la bellesa de la resurrecció de Crist. Després d´haver analitzat tot el que s´ha indicat en aquest resum comentat, Xavier Morlans dedica unes petites pàgines en un epíleg dedicat als intineraris de reiniciació cristiana d´adults. Aquest itinerari, que necessita un periode de temps més llarg, i es produeix especialment en aquells homes i dones que en el seu inici vital van rebre el sacrament del baptisme i que més endavant s´allunyaren de l´àmbit cristià, però que en el cas dels no-batejats, ara haurien d´estar acollits en el catecomenat d´adults.