fe i ciencia (3)

1). Què entenem per ciència? Durant el present treball he pretès demostrar que el concepte de ciència amaga una clara ambigüitat o, potser millor, subjectivitat. A les classes teòriques ja vàrem veure diferents definicions de ciència, totes amb matisos diferents i amb elements, algunes d´elles, inclús, contraposats. Per ciència el present treball ha entès aquell coneixement dels principis i causes de les coses obtingut mitjançant el raonament. Pot així tractar-se de ciència empírica (quan es tracta dels fets de l´experiència, als que s´aplica unes normes d´observació i experimentació de fiabilitat contrastada) o de ciència formal (quan s´ocupa de la construcció i de l´anàlisis de càlculs molt generals que, a la vegada, poden servir d´instrument a les ciències empíriques. La ciència empírica tracta sobre aspectes de la realitat física o social. Tota teoria científica comença amb un problema i per a resoldre aquest problema es proposa una teoria comprovable o falsejable, com a intent de solució i per a valorar aquesta teoria (hipòtesis o conjetura) portem a terme contrastacions crítiques. La majoria de les vegades la teoria és refutada o falsejada pels fets, donant lloc així a nous problemes i noves teories que hauran d´explicar tot el que la teoria anterior ja explicava i que ha servit per a refutar-la. La història de la ciència no és, així, un procés acumulatiu, però sí racional. Les teories científiques mitjançant les lleis que contenen, ens permeten explicar els fenòmens coneguts i fer prediccions i aplicacions pràctiques d´aquests coneixements. Les teories científiques inclouen tot un sistema de lleis, però, a més a més, tenen elements que els són propis. Les teories poden incloure afirmacions sobre la constitució interna dels objectes o dels processos que determinen què pretenen explicar. La construcció de teories cada cop més àmplies que expliquen els fets i permeten prediccions precises ha portat a la ciència a convertir-se en el component fonamental de la cultura contemporània.