Nova evangelització (10)

ampoc oblida aquest autor la centralitat de l´amor i la fraternitat de la humanitat entre ella i de la qual l´Església n´ha de ser testimoni per tal de poder demostrar que la fraternitat no és una utopia sinó una possibilitat real mostrada en la comunió i la unitat de tots els germans (una de les preocupacions més importants de Jesús fins el punt de constituir-la com el centre de la seva oració el dia del seu alliberament). Tot això, un cop més, comporta, segons l´autor, la necessitat del diàleg en tant que aquest genera per si mateix la confiança i l´amistat necessària per a descobrir la veritat necessària per a poder solucionar els problemes i impulsar el progrés. L´absència del diàleg té com a conseqüència la sectarització, la desconfiança, l´egoisme, la ignorància, la indiferència i la violència. En aquesta tasca tots tenim l´obligació de promoure el diàleg, l´amor i la fraternitat entre tots els que formem part de l´Església tot i que per González Dorado d´una manera en especial els que tenen una autoritat més gran dins d´ella i en aquest sentit l´obertura de fòrums de trobades, de llibertat presidides per ll´oració, l´amor, el respecte i la recerca de la veritat i la voluntat de Déu ha de ser quelcom fonamental. Aquesta reflexió teòrica es complementa perfectament amb l´aportació de X. Morlans quan reflexiona sobre el contingut del Primer Anunci avui i, especialment, com comunicar-lo. En aquest últim aspecte, i seguint un esquema plantejat pel bisbe Bruno Forte, afirma que per comunicar l´evangeli entre amics cal estar atents a les inquietuds que tots compartim, donar raó de la nostra esperança i indicar un possible camí per a trobar a Déu.