el color del paraiso (1)

1). EXPLICA COM MOSTRA EL FILM LA PRESÈNCIA D´ALLÒ QUE ÉS TRASCENDENT (INVISIBLE) I QUINES CARACTERÍSTIQUES TÉ La proposta d´aquesta pel.lícula iraní és realment excepcional. El seu argument és simple però profund i per això ens convida a la recerca de Déu des de les mancances de cadascú. I és aquesta intenció la que Majidi posa en les seves pel.lícules com a home religiós que és i que dedica a la glòria de Déu aquestes. A Majidi no el preocupa tant l´acostament social, l´estudi antropològic d´uns personatges i d´unes terres exòtiques, sinó la recerca de Déu que fa el nen, encara que sigui a través del llenguatge del braile. A través del tacte intentarà interpretar les paraules formades per les pedres del riu, buscant sentit i respostes en la naturalesa. Majidi segueix la premisa que es pot conèixer a Déu encara que no es pot veure i que no fa sinó profunditzar en aquell secret que la guineu ensenyava al Petit Príncep: “l´essencial és invisible als ulls”. El Color del Paraiso convida a aprendre a gaudir de les petites coses, a que siguem capaços de degustar-les, de distingir-les, simplement de percebre-les com a tals, com especials. En aquest moment en el que estem, se´ns imterposen milers d´estímols de tot tipus, d´allò nou, lo modern, el millor. I aquests ens allunyen del que sempre ha estat allà, de la naturalesa com a tal, del que som. La temàtica espiritual és essencial en la pel.lícula, en l´oració de l´àvia o en el moment de la mort de mohammed, quan ell el somriu a una llum que li dóna la pau. Quan Mohammed mora aconsegueix tocar a Déu, com el seu metre va predir. El discurs religiós i trascendental és notori en l´última escena de la pel.lícula. Per una altra part, el rebuig a Déu per permetre una vida amb sofriment, ja sigui per la ceguesa, l´abandonament, la mort o la mala sort, està present en els diàlegs. La presència d´elements atmosfèrics com la boira, la tormenta, la presència del sol tenen un caràcter premonitori i més enllà del que és simplement descriptiu. El mateix passa amb l´ús que en fa el director dels sorolls dels animals. Per últim indicar que els colors també ens posen en contacte amb la trascendència, d´aquesta manera podem observar com, en el moment de la mort de l´àvia, aquesta va vestida de blanc per primera vegada en tota la pel.lícula