Cant espiritual de David Jou (1)

EL CANT ESPIRITUAL DE DAVID JOU


El Cant Espiritual de David Jou que comentaré a continuació manté algunes de les característiques pròpies de la tradició de la literatura catalana de cants espirituals, tot i que en aquest poema trobem algunes característiques pròpies de l´autor i que seran el centre del nostre comentari.
Evitaré entrar en un comentari formal del poema tot i que crec que el primer que cal destacar d´aquest poema és el seu caràcter circular, és a dir, el començament del poema i al final coincideixen quasi plenament, essent la resta del poema un viatge pels pensaments i sentiments que sent el poeta en una espècie de viatge interior a les profunditats de la seva ànima i de la seva religiositat i fe
Així en els dos primers versos del poema trobem:
“Quan em mires sóc més, creixo, existeixo més rotundament
Que no pas quan, esvaint-me, em retires ta mirada
Segues, doncs, clement:
Mira´m, crida´m, fes-me ser en la teva ment
Una plenitud en el teu amor salvada.”

I en la última estrofa del poema trobem:

“Quan e mires sóc més, creixo, floreixo, sé que sóc,
Existeixo més rotundament,
(…)
¿Sóc, però, si tu no em miresm si em retires ta mirada,
Si discretament m´oblides o no vols saber de mi?
Que em queda de real, realitat no contemplada?
Seré per sempre més si em mires una vegada?
Tingue´m, Déu, en ta mirada en la meva hora de morir.

A més a més, al ser inici i final del poema, és evident que representa la tesi i la conclusió del poema, de la reflexió pel seu àmbit més íntim. I quines són? Doncs d´una manera directa i poc precisa podríem dir que quan es troba i sent a Déu ho és tot, i que quan es troba sol (sense la seva companyia) no és res. Però si analitzem un pel més detalladament veurem la riquesa de matisos.