ateisme i gaudium et spes 17)

L´ATEISME COM A REACCIÓ DAVANT LA PRESÈNCIA DEL MAL

“Además el ateismo nace a veces como violenta protesta conta la existencia del mal en el mundo”.

Per a molts, l´existència del mal és una prova que Déu no és totpoderós, bo i savi. Perquè si el mal existeix i Déu –que ho sap- no ho pot evitar, aleshores no és totpoderós;i si ho pot evitar, però no vol, llavors no és bo. El mal existeix. Per tant, caldrà explicar com l´existència del mal és compatible amb la noció d´un Déu totpoderós i immensament bo.
Camus rebutja a Déu com a protesta contra el sofriment “Allà on pateix un nen innocent, no hi pot haver cap Déu”. L´ateisme és llavors la condició per a una protesta activa contra el sofriment i contra el mal, que constitueix el destí que ha d´assumir l´home rebelat contra un món absurd.
El sentit purificant, transformant i cristificant del dolor escapa amolts avui, quan tota una filosofia del plaer i del confort domina en la nostra societat. Hi ha qui no vol admetre que existeixi un Déu bo, perquè permet el mal en la nostra terra i el sofriment per a l´home. Es rebelen molts contra Déu i volen prescindir d´Ell, perquè les coses no succeeixen al seu gust, perquè el negoci o la salut o la familia van malament.
Aquells que han estudiat la vida i l´obra d´A. Camus troben com a arrel del seu pensament agnòstic una dificultat psicològica que li va impedir sempre superar el fort xoc que experimentà en la seva sensibilitat, als quinze anys, davant la mort d´un noi.
El silenci de Déu davant el mal i el patiment que ens impressiona quan no és superat amb una reflexió filosòfica i religiosa provoca una rebelió, un enduriment, un ressentiment amarg que pot desembocar en un ateisme.