ateisme i gaudium et spes (16)

ATEISME MATERIALISTA

“Busca la liberación del hombre a partir, principalmente, de su emancipación econòmica y social”

El paradigma antrpològic, introduït per Feuerbach, serà portat a terme per K. Marx en el terreny de la sociologia i l´economia, en la seva interpretació materialista de la història. Marx critica la concepció abstracta de l´home en Feuerbach i la substitueix per una concepció concreta i històrica: l´home com a conjunt de relacions socials. Segons Marx, Feuerbach, a pesar de la seva importància de la seva crítica a la religió aquest no ha atinat amb el vertader origen d´aquesta. Sí, els homes desitgen o han desitjat l´existència de Déu, però no n´hi ha prou amb aquest desitg sinó que cal preguntar-se per què s´ha desitjat. I a aquesta gènesi, Feuerbach, segons Marx, no ha respos.
Segons Marx, les relacions de producció de la societat capitalista, en la situació d´alienació humana, pròpia d´aquesta societat, produeixen la religió com a una consciència invertida del món, perquè són elles mateixes un món invertit. L´alienació religiosa, de la que parlava Feuerbach, no és la causa sinó l´efecte d´aquesta alienació humana. L´ésser humà suspira per Déu perquè està oprimit; la religió és el suspir de la criatura oprimida, i també és una ideologia que emmascara la realitat impedint transformar-la. Així, la religió actua com a opi del poble, adormint els seus drets i impedint una revolució social que substitueixi la injusta societat capitalista i instauri una societat socialista i comunista justa. La religíó és, així, indici d´una manca i està destinada a desaparèixer tant aviat com s´instauri una praxis sòcio-econòmica que colmi aquesta manca. No és precís matar a Déu per a que l´home visqui, n´hi ha prou amb fer possible que l´home visqui i Déu morirà per sí mateix, doncs l´ésser humà ja no desitjarà la seva existència, doncs serà feliç i no suspirarà per a una vida millor. L´ateisme deixa de ser una doctrina i es converteix, soposadament, en un fet.
Marx no fa una crítica gnoseològica sobre el nostre possible coneixement de la divinitat. Marx es centra purament en allò humà, i, des de la perspectiva humana, la religió funciona com un narcòtic que fa oblidar-se a l´home de la seva desesperada realitat material. La postura religiosa és l´extrem contrari a la postura revolucionària.
El fenomen religiós és, per a Marx, un fenomen que pertany a l´esfera de la ideologia,i, per tant, un fenomen més d´alienació de l´home. Així, la idea de Déu i del “més enllà” sorgeix com un fruit conjuminat de la ignorància humana i de l´interès egoista que una de les dues classes socials que constitueixen la infraestructura socio-econòmica –la classe capitalista, burgesa i opressora- té que la classe proletària, mancada de tots els mitjans de producció, pugui continuar essent explotada sense cap perill de rebel.lió de la seva part. La religió –com també la filosofia, l´art, etc…-es converteix en la més adormidora de les ideologies, el veritable opi del poble que aconsegueix fer-li ignorar la seva fonamental igualtat amb els altres homes i també la seva força creadora. Sorgida, segons això, la idea del Déu-Senyor-just-remunerador de la meritòria resignació tàcita a partir d´una infraestructura econòmica social i econòmica determinada, quan se superi en el futur comunista d´igualtat de classes l´explotació de l´home per a l´home, tal idea s´esvairà per ella mateixa, subsistint a la Terra l´únic deu creador realment existent, l´ésser humà, cada cop més pròxim a realitzar-se com a “home total”.