ateisme i la gaudium et spes (i 22)

La foscor de Déu, la seva absoluta trascendència que s´amaga en el misteri, fan de l´ateisme una possibilitat per a l´ésser humà. Però aquesta mateixa possibilitat és una espècie de reconeixement en negatiu, una contraprova del que X. Zubiri va denominar “religación”, com a condició ontològica de l´ésser personal. L´existència atea és una existència deslligada, perquè, enganyada per la seva aparent autosuficiència, no ha arrivat al fons de la mateixa. Així, com s´afirma en el Concili Vaticà II, “tot home resulta per a si mateix una pregunta no resolta. Ningú en certs moments, sobre tot davant els fets més importants de la vida, pot escapar del tot a aquest interrogant. A aquesta qüestió solament Déu aporta la resposta”.
Així, per alguns autors, no existeix un autèntic ateisme teòric, doncs la negació del Déu trascendent no és sinó “l´autodivinització del mateix home, l´endiosament de la vida” (segons Zubiri), que significa que un ésser relatiu (l´ésser humà) s´autoposiciona com a absolut. O com diu Karl Jaspers, quan en el cor d´un home desapareix un absolut, inmediatament un altre absolut ocupa el seu lloc.
En aquest sentit, segons la meva opinió, el més perillós d´avui en dia conjutament amb la indiferència és l´anomenada “religió de supermercat”, on cadascú agafa de cada oferta religiosa allò que més li interessa, que més li agrada, de forma que coexisteixen creences oposades com la resurrecció i la reencarnació, la creença en un Déu personal amb una espècie de panteisme, etc…, una religió que sols s´utilitza com a últim recurs en moments de desesperació, però que és oblidada inmediatament, convertint així a Déu amb un servidor, un majordorm de l´ésser humà.
Per a finalitzar sols voldria posar de manifest com en el moments de la història on l´agnosticisme i l´ateisme han fet més intensament acte de presència, es produeix un augment proporcional del que s´anomena la parapsicologia i tot un munt de supersticions, algunes d´allò més irracionals; fet que ens hauria de portar a reflexionar sobre aquesta suposada racionalitat de la mentalitat atea o agnòstica.