ateisme i gaudium et spes (20)

CONCLUSIÓ

A partir del que s´ha indicat al llarg del treball s´ha d´indicar en primer lloc que l´ateisme és aquella doctrina que afirma que Déu no existeix. Ara bé, segons què s´entengui per “Déu” quedarà modificat el contingut de l´ateisme. Així la definició clàssica d´ateisme com la doctrina que nega l´existència de Déu i que tan clara i precisa sembla a primera vista, se´ns complica extraordinàriament si s´anlitza l´enorme diversitat d´imatges de Déu que existeixen, han existit o existiran.
A més a més, s´ha de tenir present que si hi ha Déu, aquest és tant gran que se´ns escapa; sols a través de comparacions o analogies podem parlar d´Ell. El que mai podrem fer és definir-lo completament i perfectament, perquè això indicaria abraçar-lo, estar per sobre d´Ell i, per tant, negar-lo. De tot això dedueixo, ja d´entrada, que malament es pot definir l´ateisme ja que la seva definiciño es fonamenta en la prèvia i impossible definició de Déu.
També cal tenir present que no es pot donar una definició totalment asèptica i acceptada per tots d´ateisme perquè la idea de Déu està massa compromessa amb les circunstàncies. Per això insistir en la modèstia del present del treball que necessitaria molt més espai per tal d´explicitar tota la riquesa de matissos del problema aquí plantejat i estudiat.
Els plantejament ateus dels segles XIX i XX coincideixen en una mateixa idea (que no és del tot nova) encara que l´expressin de diferent forma: Déu no és més que un invent humà; no és Déu el creador de l´ésser humà, sinó que és l´ésser humà el creador de Déu.
Menció a part és el fenomen de l´agnosticisme. Atenent al nom (a-gnosis) significa literalment no-coneixement i, per tant, agnosticisme fa referència a la impossibilitat de portar a terme el coneixement. En relació al tema que ens ocupa Huxley el va utilitzar per primera vegada l´any 1869 per a significar la doctrina que afirma que més enllà dels coneixements científics, demsotrables i verificables, no és possible cap coneixement. Així, evidentment, els continguts propis de la fe i, particularment entre ells, l´existència de Déu, escapen al coneixement científic i,per tant, des d´aquest punt de vista, és agnòstic qui declara no tenir i no poder tenir cap coneixement de Déu.