ateisme i gaudium et spes (13)

ATEISME DERIVAT D´UNA IMATGE FALSA DE DÉU

“Representa a Dios de tal manera que esa imagen que repudia no es de ningún modo el Dios del Evangelio”


Com diu Max Muller “no hauríem mai d´anomenar ateu a un home, ni dir que no creu en Déu, fins a que puguem esbrinar quina classe de Déu és aquell en la fe del qual ell va créixer i quina classe el que –potser pels millors motius- rebutja.
Hi ha ateus en els que es dóna un ateisme intel.lectualment acceptable ja que constitueix un intent de superar certes “caricatures” de Déu.
És evident que cap concepte tanca i conclou a Déu, cap fòrmulo l´expressa adequadament. Com diu Sant Tomàs “totes les nostres representacions de Déu són, sense cap mena de dubte, imperfectes, perquè és l´inefable i l´Únic. Déu està sempre més enllà del que nosaltres podem pensar i dir.
Ara bé, hi ha representacions de Déu que el traïcionen i el degraden, rebaixant-lo a la categoria d´ídol. Els deus pagans –ridiculitzats per Epicur- que es conduïen com a nens, feien la guerra com a soldats i feien l´amor com afeminats; el deu de Calví, la glòria del qual exigeix una madda de condemnats per a poder brillar; el Zeus de “Les Mosques” de J. P. Sartre o el deus deformat dels proletaris que ofereix Marx no són sinó ídols o caricatures de Déu. L´ateu que les rebutja fa un servei a l´únic vertader Déu ja que “rebutjar un Déu que la consciència moral o la raó condemna, és també donar glòria a Déu”.
Dins d´aquest tipus d´ateisme destacaré per la seva importància i trascendència en el pensament occidental del segle XX, la figura i el pensament de S. Freud i la seva crítica a la religió entesa com una neurosi de la humanitat.