l´ateisme i la gaudium et spes (9)

A. Comte fou l´iniciador del positivisme francès i el representant més qualificat del pensament positivista. Del pensament de Comte destaca la Llei dels tres Estadis segons la que la humanitat, a l´igual que l´ànima dels individus, atravessa tres estadis: el teològic, el metafísic i el positiu.
En l´estadi teològic els fenòmens són vistos com a “productes de l´acció directa i continua d´agents sobrenaturals, més o menys nombrosos”; en l´estadi metafísic (filosòfic) les essències, les idees o les forces abstractes són les que expliquen els fenòmens. Únicament en l´estadi positiu, l´esperit humà, admetent la impossibilitat de conseguir coneixements absoluts, renuncia a interrogar-se sobre quin és l´origen i el destí de l´univers, quins són les causes íntimes dels fenòmens, i sols busca descobrir, mitjançant l´ús ben concertat del raonament i de l´observació, les seves lleis efectives, és a dir, les seves invariables relacions de successió i semblança. Comte elabora amb la seva llei dels tres estadis una filosofia de la història, que se´ns presenta com a una imatge gràfica de tota evolució de la humanitat.
En la última obra de Comte, “El Sistema de Política Positiva”, mostra el propòsit de regenerar la societat basant-se en el coneixement de les lleis socials i assumeix la forma d´una religió en la que es substitueix l´amor a Déu per l´amor a la humanitat que trascendeix als individus composta per tots els individus vivents, pels que han mort i els que encara no han nascut. Aquesta nova religió amb rituals, sacraments, calendaris i inclús un sacerdoci. La humanitat és el gran ser, l´espai, el gran medi ambient, i la terra, el gran ídol: aquesta és la trinitat de la religió trinitària
Es nega la metafísica i la religió perquè no és possible cap discurs científic sobre les qüestions que elles tracten: Déu, ànima i món. La ciència sols pot tractar sobre fes, i aquests són sempre relatius. No hi ha un possible saber sobre l´absolut.
Aquest positivisme ha engendrat la direcció de generalitzar la negació de la validesa de la fe, el relativisme i, en definitiva,a la necessitat de trobar el sentit de la vida en la seva pròpia materialitat, en allò que se´ns ofereix com evident als sentits, el que ha contribuït en no poca mesura a la creació d´un “sentit comú” ateu en el nostre món contemporani, ja estudiat per sociòlegs com Durkheim.