L´ateisme i la Gaudium et Spes (6)

Al llarg de tota l´Edat Mitjana, arran de l´argument ontològic de Sant Anselm, la filosofia havia estat presidida per una actitut desmostrativista que, fins i tot, va arribar la filosofia moderna. De fet, la primera negació explícita de validesa a l´argument ontològic vindrà de la mà de Kant, el qual des d´una incoherència implacable, argumenta que l´existència no és cap nota, característica o atribut dels objectes: els deu tàlers (moneda) no existents en la butxaca d´algú no són diferents de deu tàlers existents, sinó que simplement no són.
D. Hume, anterior a Kant, no obstant això no es referirà explícitament a l´argument ontològic, sinó que simplement nega la validesa del concepte de substància des d´una posició empirista coherent. La negació de la possibilitat de demostració racional de l´existència de Déu, és només un corol.lari al costat de la impossibilitat de demostrar l´existència del “jo” i del “món” com a substàncies.
Així, podem dir que l´aspiració filosòfica a una prova racional de l´existència de l´ens suprem entra progressivament en crisi, en virtut d´una doble crítica: d´una banda, els arguments demostratius són considerats fal.làcies lògiques sense poder probatori. D´altra banda, l´objecte de demostració, Déu, l´objecte absolut de la metafísica, es presenta com un pseudoconcepte creat per la subjectivitat humana però sense referència objectiva demostrable. O dit d´una manera més breu. L´agnosticisme assumeix la problematicitat de parlar de l´existència de Déu tant pel significat de l´existència com pel significat de Déu.
La incredulitat d´alguns en el nostre temps pot resulta de certa incapacitat de l´esperit per a captar “proves” dialèctiques de l´existència de Déu. Aquesta espècie de ceguera metafísica es dona sobre tot (com veurem en l´ateisme científic o positivista) en ambients científics, per a qui solament cal tenir present el mètode positiu i fan confessió de creure únicament en els fets del que es poden tenir impressions sensibles o en les lleis físico-químiques. Pensen que les úniques proves vertaderes, autèntiques i dignes de consideració són les d´ordre matemàtic, tancant-se així a altres nivells del real.