Ateisme i la Gaudium et Spes (7)

ATEISME DERIVAT PER LA DEFICIÈNCIA DE MÈTODE

“Somete a examen la cuestión de Dios con un método tal que la hece parecer como carente de sentido”

L´èxit de la lògica matemàtica, de la filosofia d ela lògica i de l´epistemologia ha tirat per terra la seguretat dels llenguatges religiosos. El positivisme lògic contemporani critica la cientificitat del discurs religiós. Les proposicions entorn al fet religiós es sotmeten, certament, a les regles fonètiques, sintàctiques i semàntiques d´una llengua donada, però lògicament no estan ben contruïdes, doncs , únicament identifiquen al ser trascendent a base de aïllar-lo de tot context espaial i temporal, fet que impossibilita la confrontació amb les dades sensibles que és l´únic que podria autentificar la seva veritat i, per tant, la seva validesa. Al tractar-se d´un referent sempre inobservable, el significant “Déu” no pot ser utilitzat com a subjete en cap anunciat. Els filòsofs seguidros de l´epistemologia del Cercle de Viena (Schlick, Carnap, Neurath) i els lògics anglosaxons (B. Russell i Ayer) han identificat les condicions de sentit de les proposicions amb les condicions de la seva verificació. Les proposicions religioses no són verificables i, per tant, de cap de les maneres podem afirmar que tenen algun tipus de sentit.
Carnap examina l´ús del concepte “Déu”, per tal d´analitzar la seva verificabilitat, d´aquesta manera: en la seva acepció mitològica “Déu” denota un ésser físic, dotat de sabiduria, d´omnipotència, etc…, o bé un ésser espiritual que es manifesta en el procés del món empíricament verificable. En la seva acepció metafísica, en canvi, Déu està mancat de tota significació, de dimensió referencial, per referir-se a quelcom més enllà de tota experiència possible. Els teòlegs que posseeixen un concepte mitològic de Déu donen certament un significat al terme “Déu” donen, certament, un significat al terme “Déu”, però les seves proposicions són científicament refutables. Els teòlegs que tracten metafísicament a Déu, utilitzen un terme que no té cap mena de referent; ni ells ni aquells que els escolten saben exactament de que se´ls està parlant.
A més a més, Carnap indica que tant la religió jueva com la religió cristiana tant aviat fan un ús mitològic de Déu com en fan un ús metafísic del mateix concepte.
Així, segons Carnap, la metafísica, i amb ella la religió, formulen pseudoproblemes al no acomodar-se als llenguatges de les ciències verificables propi dels enunciats empírics i de les proposicions analítiques pròpies de les ciències formals.