El pensament polític medieval (12)

Com a comclusió podem veure com en Marsili de Pàdua la teoria descendent del poder ha quedat aniquilada per una teoria absolutament ascendent.
Un altre autor destacat en el llibre d´Ullmann és Bartolus de Sassoferrato per a qui el poble no tenia cap superior i era el seu propi sobirà. Per a Bartolus si el poble podia crear la llei consuetudinària, era evident que també podia crear lleis estatutàries (escrites i proclamades).
Un altre aspecte que destaca Ullmann és el fenomen del conciliarisme que es produeix a començament del segle XV com una necessitat de controlar el poder del papat i que durant el segle XIV era ja un problema per a la pròpia esglèsia. En aquest sentit la teoria ascendent del poder arribava a la institució que més havia lluitat contra ella, la mateixa esglèsia.
El conciliarisme defensava una combinació de les tesis de Marsili i Bartolus i la teoria corporativa dels juristes canònics. Així el bisbe i el seu capítol formaven una corporació que lligava al bisbe i l´impedia que actués de qualsevol manera. Es feu necessari crear un consell que representés a tota l´esglèsia. D´aquesta situació de cisme sorgirà una solució durant el concili de Constanza on es dictà que era el concili qui representava a tota l´esglèsia i també s´afirmà la necessitat que el nou papa acceptés i defensés els decrets aprovats en els concilis anteriors.
No obstant, el conciliarisme quedà com a simple expressió teòrica sense una materialització pràctica i ja a mitjans del segle XV el conciliarisme fou abandonat inclús pels propis defensors d´aquesta doctrina que en cap moment varen fer esforços considerables per canviar el funcionament de l´esglèsia mantenint el paper eminentment passiu dels laics.
Ara bé, cal tenir present que aquestes visions ascensionistes del poder no seran portades a terme fins molt més endevant quan els plantejaments de Locke i Blackstone trobaran unes circunstàncies favorables al desenvolupament de les seves doctrines, fora ja d´un àmbit extraordinàriament conservador com és el cas encara del segle XV.