dimarts, 20 d’abril del 2010

L´ateisme i la Gaudium et Spes (4)

El nihilisme neix ja, de manera germinal, amb Sòcrates i consisteix en la contradicció entre la intenció de racionalitzar la moral (intel.lectualisme moral) i la impossibilitat de realitzar aquesta pretensió. Això cada cop s´anirà fent més imperant i més insoportable.
La filosofia sempre ha estat la negació d´aquest món (també el cristianisme) i negació, per tant, de la vida. El significat de la mort de Déu és el de la mort de tot l´absolut. Amb Déu mor l´Home (com a gènere), la Ciència (la veritat objectiva), etc. Allò que justifica l´absolut, no està absolutament justificat. L´únic absolut és la voluntat que crea el món i els objectes, la voluntat de poder que és, en el fons, una herència de l´idealisme romàntic.
“Déu ha mort” significa la mort de tota trascendència, de tota absolutesa i així, de tota determinació, o veritat absoluta. La veritat queda com a veritat segons tal o tal sentit (vida possible). Si la veritat no consisteix en cap trascendència (absoluta i exterior), cvonsisteix en voluntat de poder

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada