l´ateisme i la Gaudium et Spes (1)

INTRODUCCIÓ

El papa Pau VI en l´Encíclica “Ecclesiam suam” i el Concili Vaticà II en la Constitució pastoral “Gaudium et Spes” coincideixen en considerar religiosament l´ateisme com el fenomen més greu del nostre temps.
El present treball pretén ser una anàlisi de les diferents formes que ha adoptat l´ateisme a la llum de les paraules de la “Gaudium et Spes” així com un molt breu anàlisi d´algun representant de cada tipus d´ateisme per aixì comprendre millor el fenomen i el pensament del discurs ateu.
Primerament, però, voldria destacar alguns aspectes metodològics del present treball. El tema de l´ateisme, encara que el considerem sols en la seva visió contemporània és amplíssim, i més si en aquest anàlisi hi entra també l´estudi dels posicionaments agnòstics, és per això que voldria deixar clar ja d´entrada que aquest treball no pretén ser un anàlisi profund de l´ateisme i l´agnosticisme sinó que simplement vol analitzar els punts 19, 20 i 21 de la Gaudium et Spes indicant en què consisteix cadascun dels tipus d´ateisme que hi fa referència així com fer una breu presentació del pensament d´un dels representants clàssics de cadascun d´aquestes formes d´ateisme. Així en el present treball no s´hi trobarà un anàlisi exhaustiu del pensament de Marx, Sartre, Nietzsche, Freud, etc… sinó únicament una breu ressenya del seu pensament.
També indicar que seguiré la classificació o la tipologia que la Gaudium et Spes realitza, encara que cal tenir present que de classificacions de l´ateisme i l´agnosticisme n´hi ha per triar i remenar i això dificulta en gran mesura el present treball ja que molt sovint un autor no el podem classificar únicament en una tipologia sinó que manté punts en contacte amb més d´un tipus d´ateisme. Així, per exemple, l´ateisme de Tierno Galván d´entrada sembla clarament de caràcter agnòstic però també és evident que analitzant el seu pensament hi trobem característiques de l´ateisme humanista i també de l´indeferentisme. El mateix succeeix amb l´ateisme de Marx que sovint es caracteritza de materialista però que en algunes classificacions també s´inclou en un tipus d´ateisme humanista. També presenta molta dificultat a l´hora de la classificació els autors que defensen l´ateisme científic ja que molt sovint tenen molts punts en contacte amb l´ateisme filosòfic, amb l´ateisme agnòstic, etc…
És per aquest motiu que modestament ja d´entrada el present treball vol indicar que l´assignació d´un pensador a un tipus d´ateisme es fa seguint paràmetres de caire general deixant per a un altre tipus de treball eis matissos (gens menyspreables) encara que es poden ja entreveure. A més a més cal tenir present que, davant la pluralitat de significacions que té el concepte “Déu”, el preseent treball l´entendrà com el Dé occidental propi de la tradició jueva-cristiana caracteritzat per ser Creador, trascendent i intel.ligent; causa incausada de tot el que hi ha, que estima als homes i que exerceis la providència sobre totes les seves criatures.