L´ateisme i la Gaudium et Spes (2)

També cal tenir present que, en la mesura del possible, he intentat deixar les valoracions personals per a la conclusió del treball on es mostrarà la meva opinió fonamentada en dos eixos principals. Per un costat el respecte per aquelles doctrines filosòfiques intel.lectualment coherents i, en certa manera, consistents; i en segon lloc que no cal confondre el respecte envers aquestes doctrines filosòfiques i vitals amb les conviccions amb el fet d´un profund desacord de l´autor del present treball amb aquestes postures tot i reconeixent que, algunes d´elles, han comportat un enriquiment del propi pensament creient en tant que han contribuït a eleminar aquelles doctrines massa inmadures sobre l´existència de Déu.
Així doncs, el present treball es manté entre el respecte per aquells posicionaments ateus i el reconeixement, però, que l´ateisme, l´agnosticisme, i, de manera principal, l´indiferentisme són un problema amb unes conseqüències greus sobre la societat contemporània occidental. Aquest indiferentisme, aquesta “mort de Déu” és, sense cap mena de dubte, símbol de la mort dels valors superiors, dels referents morals universals, de la desaparició dels “grans relats”, del pensament fort. I la seva conseqüència, l´adveniment d´una nova manera de ser ésser humà, autolegislador, ja sigui el superhme nietzscheà, l´ésser humà angoixat lliurat al no-res sartreà, etc…
També es tindrà present en el present treball que si entenemm per ateisme com la negació de l´existència de Déu, s´ha de reconèixer que sempre hi ha hagut ateus, però que si s´entén com a doctrina, com a pensament sistemàtic i racionalitzat, i com a fenomen social, inevitablement s´ha de fer referència solament al dos últims segles, concretament a partir del segle XVIII, i d´aquesta manera s´entendrà en el present treball.
En la conclusió del treball s´explicitarà no solament una definició dels conceptes d´ateisme, agnosticisme i indiferentisme sinó que se´n farà una breu anàlisi no sols de les doctrines exposades sinó també de les conseqüències que aquests plantejaments posen de manifest i que justifiquen la preocupació mostrada pel Concili Vaticà II en la Constitució pastoral “Gaudium et Spes” així com en altres documents de l´Esglèsia al llarg del segle XX i opinions d´intel.lectuals i teòlegs destacats.