El pensament polític medieval (13)

CONCLUSIÓ AL TREBALL.


L´Edat Mitja ha estat tradicionalment considerada com un periode fosc de la història, alguns inclús han afirmat que és un periode d´involució a tots nivells, de decadència moral, política, social i econòmica.
Sense voler entrar en valoracions d´aquesta mena, crec sincerament que aquesta consideració,si sols ens quedem en aquests cualificatius, és del tot injusta i, en aquest sentit, el llibre de W. Ullmann posa de manifest les importants aportacions que l´Edat Mitja ha comportat en la història del pensament europeu així com en la formació de la nostra pròpia identitat cultural i ideològica.
El llibre d´Ullmann seria ja prou important pel fet que posa de manifest com la mateixa idea d´identitat europea (de la que tant es parla avui en dia en ple debat sobre el contingut i abast de la seva constitució així com el debat sobre la possible inclusió del reconeixement del cristianisme com un dels pilars d´aquesta mateixa idea i realitat d´Europa o, el mateix debat sobre la sobirania i l´aparició d´aquest concepte (conjuntament amb altres idees com la de ciutadania) com a problemes intel.lectuals, filosòfics i polítics tenen l´origen en aquest moment convuls de la història europea.
Evidentment el llibre d´Ullmann és, i en té clarament aquesta vocació, una intenció de síntesi lluny de plantejaments enciclopèdics. Aquest fet comporta que el llibre presenta amb una certa extensió els moments i els debats clau d´aquest periode i menciona breument altres que l´autor considera menys importants, menys trascendentals per a l´evolució de la mentalitat dels homes i dones de l´època, així com les seves implicacions en l´organització social i política.
Un altre aspecte que crec necessari destacar positivament de la lectura del llibre d´Ullmann és el fet que no planteja l´Edat Mitja com un periode discontinu, com si fos un parèntesi entre l´imperi romà i el renaixament sense sentit de continuïtat. Tot el contrari, Ullmann mostra com el plantejaments filosòfics d´influència grega (especialment Aristòtil) varen ser claus per a entendre l´evolució del pensament polític medieval, així com la influència trascendental (que encara podem veure en els nostres dies) que tingué el dret romà en els debats sobre la sobirania i la mentalitat ascendent i descendent del poder i que són bona part dels elements bàsics per tal d´entendre el poder que tingué l´estament eclesiàstic al llarg de l´Edat Mitja i les seves lluites de poder amb l´estament civi, i que ja vàrem tenir ocasió de comentar-ho parcialment quan vàrem comentar el “Dictatus Papae” i les seves conseqüències.