ateisme i la gaudium et spes (8)

ATEISME CIENTÍFIC O POSITIVISTA

“Pretenden explicarlo todo por la sola razón científica”

El positivisme és una corrent complexe i plural de pensament que dominà gran part de la cultura europea en les seves manifestacions filosòfiques, polítiques, pedagògiques, historiogràfiques i literàries en un periode que cubreix aproximadament des de 1840 fins arribar quasi a l´inici de la primera guerra mundial.
El positivisme tot i la seva pluralitat, manté una unitat fonamentada en uns tret fonamentals i que són:

· Sols podem conèixer allò que ens permet conèixer la ciència. L´únic mètode de coneixement és el propi de les ciències naturals.
· El mètode de les ciències nturals no sols s´aplica a l´estudi de la natura sinó també a l´estudi de la societat.
· La ciència és la única que pot solucionar els problemes humans i socials.
· Els fets empírics són els únics que fonamenten l´autèntic coneixement.
· La positivitat de la ciència comporta que a la mentalitat positivista lluiti contra les concepcions idealistes i espiritualistes de la realitat

S´ha de tenir en compte que el conflicte entre la Ciència i Déu no es planteja per primera vegada amb el positivisme sinó que en la història de les relacions entre ciència i fe poden veure´s testimonis abundants d´una pretesa incompatibilitat entre ambdues i de la suficència de la ciència per a respondre als interrogants que plantegen el món i l´home. Exemples d´això són autors com Epicur, el criticisme nominalista o el mateix humanisme renaixentista per no oblidar l´esperit de la Reforma protestant així com la revolució científica dels segles XVI, XVII i XVIII.
A partir del segle XIX, i en l´ambient d´una filosofia positivista, la ciència es va constituïnt en única font de saber, i sols es reconeix com a vertader allò que ella pot conèixer. Déu i la dimensió religiosa de l´home queden eliminats. En aquest punt destacaré el pensament de A. Comte.