Syllabus (4)

També és important tenir en compte quan es llegeix el Syllabus tres aspectes essencials:

1. Hi ha una diferència de proposicions condemnades i no estan totes al mateix nivell. Hi ha condemnes importants i decisives afirmacions contingents. Això es deu a l´accidentat i desordenat mètode de redacció.
2. El segon aspecte important és l´ambigüitat del Syllabus: no sempre resulta clar a primera vista el sentit dels errors condemnats
3. El tercer element és que la vertadera condemna del Syllabus recau sobre el liberalisme, entès com a concepció de vida en que es prescindeix de DéuI i no tant sobre el liberalisme com a forma de govern polític.

Observat tot això no és estrany la conmoció que provocà el Syllabus ja que s´enfrontava amb la mentalitat general del moment. Sols trobà el recolzament dels catòlics intransigents i dels liberals radicals anticatòlics, mentres que els més perjudicats foren els catòlics liberals, que varen veure en el Syllabus la condemna dels seus esforços conciliadors entre l´esglèsia i el món modern. Molts governs prohibiren la seva impressió, i la Santa Seu va haver d´explicar l´abast del Syllabus amb la diferència entre tesi i hipòtesi: el Syllabus condemna la tesi (ideologia), fet que no exclou que es doni com a hipòtesi en alguns llocs i circunstàncies, de manera que si el Syllabus condemna la llibertat de culte això no implica que en alguns llocs sí que es doni la llibertat de culte.
Catòlics intransigents com els jesuïtes alemanys donaren una interpretació al Syllabus molt més radical, mentres que altres, com el cardenal Rauscher, arquebisbe de Viena, proposaren un altre punt de vista a l´afirmar que el Syllabus no condemnava les llibertats modernes en sí mateixes, sinó el context històric-filosòfic en que s´encuadraven y la pretensió d´anular l´ordre sobrenatural, prescindint d´ell. La interpretació més autoritzada del Syllabus la va fer Lleó XIII, qui intentà portar una línia complementària a la de Pius IX, i que fou no tant insistir en els errors moderns sinó respondre als reptes que aquests plantejaven.
Ara bé, cal reconèixer que el Syllabus és el document més discutit de Pius IX i el que més ha contribuït a donar una impronta negativa al seu llarg i fecund pontificat, ja que condemna la llibertat de culte i de consciència i el indiferentisme sota un criteri personal i intransigent del mateix papa caracteritzat per un cert eclecticisme. També és el document més controvertit de la història de l´esglèsia citat sempre pels enemics de l´esglèsia com exemple de l´obscurantisme catòlic contemporani.
El tema dels drets de l´home i les llibertats es plantejaren d´una manera nova a partir del Papa Joan XXIII i el Concili Vaticà II (1962-1965) donant un pas endevant en el procés del coneixement de la persona. Tant Joan XXIII, en l´encíclica Pacem in terris (1963), com el Concili, en la seva constitució pastoral Gaudium et Spes i en la declaració Dignitatis Humanae plantejaren una forma més realista d´analitzar els problemes abans mencionats: la persona humana pasà a tenir l´obligació de cercar la veritat i el dret de seguir-la segons la seva consciència. Aquest supòsit que busca sincerament la veritat, cal concedir a la persona els drets de llibertat religiosa, llibertat de consciència, d´expressió, etc… El subjecte de drets no és la veritat ni l´error, sinó la persona intel.ligent i lliure.
Això vol dir que els Papes del segle XIX varen advertir del gravíssim perill que comporten una raó i la llibertat humana deixades a si mateixes. El pas del temps ha justificat les previsions d´aquells papas. Els Papas del segle XX han vist que cal còrrer riscos de la llibertat per respecte a la persona, i que cal prevenir-los amb unes propostes sinceres però no coactives de la veritat. En aquest sentit no sembla que hi hagi contradicció entre el Papa Pius IX i Joan XXIII i els seus successors, fins a Joan Pau II inclòs. En els seus ensenyaments d´ells s´ha de veure un procés de continuïtat evolutiva i de perfeccionament en el coneixement de la persona humana i de la societat civil.