El pensament politic medieval (7)

Segons Ullmann aquest posicionament era clarament defensiu i no defensava altra idea que tot allò temporal era autònom, de manera que el rei, que tenia competència en tot allò temporal, era també autònom.
La base ideològica que permet aquest posicionament reial no serà altra que el dret romà (no s´ha d´oblidar el paper de les universitats en l´ensenyament del dret romà) que serà la base principal en que es fonamenta l´atac del posicionament reial contra la teoria hierocràtica defensada pel papat.
Ullmann també posa de manifest com encara fou més dèbil la posició de l´emperador que la del rei. A més la literatura en defensa dels drets i funcions de l´emperador era quasi nul.la durant els segles XII i XIII.
En aquest mateix capítol Ullmann mostra com la teoria descendent del poder, ja sigui la teoria hierocràtica del papat o la teoria reial no cabien dins un model constitucionalista degut a la seva rigidesa i inflexibilitat, igual que feia inviable tota possible evolució per tal de modificar-lo (per tal d´aconseguir aquest objectiu la revolució era l´única possibilitat efectiva) i aquesta es produí, segons Ullmann, més per l´abús del poder el que va fer esclatar l´oposició. En aquest sentit, un cop més, el canvi de perspectiva vindrà donat pel món anglosaxó i, en un primer moment, per l´anomenada lleis dels anglesos que indicava que el rei no s´havia de basar en la llei romana sinó en la llei de Bretanya, és a dir, havia d´abandonar les lleis de caràcter teocràtic i seguir les lleis feudals.
En aquest sentit Ullmann destaca la importància que té el capítol 39 de la Carta Magna en la que es ve a dir que tot ciutadà ha de ser jutjat per un tribunal dels seus iguals i segons les lleis del país (i que eren les lleis aprovades pel rei i, aquí radica la seva importància, els barons). Aquí es pot veure com va ser l´abús del poder del rei el que provocà que els barons es revoltessin i optessin per a controlar el poder reial.
A partir d´aquest moment el rei no estarà sotmès només a Déu sinó que també ho està a la llei, que el rei no podrà eliminar sense el previ consentiment d´aquells que l´han aprovat inicialment.
Aquest plantejament que s´inicià a anglaterra a partir del segle XIII marcarà els segles posteriors, pel que fa a la teoria política i també a la successió dels fets històrics, no sols d´Anglaterra sinó de tot Europa.