pensament politic medieval (6)

CAPÍTOL V: EL REGNE TEOCRÀTIC I FEUDAL.

Ullmann posa de manifest com part de l´èxit de la concepció hierocràtica fou la construcció de tot un edifici ideològic-literari que agrupà tot el material intel.lectual disponible per tal de legitimar el poder del papat i la seva superioritat i major legitimitat que el poder reial,el qual si bé mai va perdre el poder absolut, sí que cal reconèixer que no es va dedicar a realitzar tot un tremat intel.lectual per tal de justificar el seu poder, fet segurament en el que hi va ajudar el que la majoria dels ajudants del rei en aquestes tasques eren de caràcter eclesiàstic.
Cal insistir en que el rei no va perdre el poder de forma absoluta i que en tot moment el concepte de sobirania que abans hem aplicat al papa també es podia aplicar al mateix rei, és a dir, el monarca tenia el poder sobre els seus súbdits i, no sols això, sinó que es trobava al marge i per sobre del poble en tant que el seu poder venia confiat directament per Déu. D´això podem deduir que, com en el cas del papa, el poble no podia donar ni treure el poder, així com tampoc podia jutjar al monarca. El poble sols tenia la possibilitat de fer complir la llei.
Com he indicat serà a partir de la “lluita de les investidures” que el rei es veurà obligat a lluitar amb les mateixes armes que el papat i, per tant, a començar a construir tot un edifici literari-intel.lectual per tal de justificar la seva posició i que consistí primordialment en atacar la idea de la plenitud del poder del papa que defensava el poder del papa sobre els reis i emperadors.
L´argumentació reial afirmarà que la teoria hierocràtica no es fonamenta en la Bíblia sinó que era simplement una usurpació del poder i que fou el mateix Jesucrist qui establí una dualitat de poders sobre la comunitat cristiana, fet que comportava la divisió de l´autoritat suprema.
Segons Ullmann aquest posicionament era clarament defensiu i no defensava altra idea que tot allò temporal era autònom, de manera que el rei, que tenia competència en tot allò temporal, era també autònom.
La base ideològica que permet aquest posicionament reial no serà altra que el dret romà (no s´ha d´oblidar el paper de les universitats en l´ensenyament del dret romà) que serà la base principal en que es fonamenta l´atac del posicionament reial contra la teoria hierocràtica defensada pel papat.