El Syllabus (1)

EL SYLLABUS (1864).

La beatificació del Papa Mastai-Ferreti, que governà l´èsglèsia de 1846 a 1878, amb el nom de Pius IX ha aixecat dures crítiques, entre altres raons perquè es acusat d´haver reprovat la Modernitat, el poder de la raó inclús sobre la revelació, com també l´haver-se oposat a les llibertats democràtiques, de religió, de consciència, d´expressió, a l´indiferentisme religiós, al socialisme i al comunisme, a la concepció laica de l´Estat, a les majories com a font de dret, etc…
Tots aquests temes quedaren sintetitzats en el Syllabus o conjunt de proposicions inacceptables per al conjunt de l´esglèsia catòlica promulgat el 8 de desembre de 1864.
Segons molts intèrprets el més valuós del Syllabus és haver tingut la intuició certera que, si es concedien indiscriminadament les llibertats de pensament, de consciència, de moral, de religió, etc… que exigien els lliberals i els massons, es cauria en un caos ideològic, polític, religiós i moral. Exactament el que ha succeït. La història ha confirmat aquella intuició al ser les societats acutals un lloc on predomina un confusionisme religiós, moral, polític, familiar, etc… i, com a conseqüència un escepticisme i un relativisme que caracteritzen les societats postmodernes. Això és el que Pius IX va voler evitar (al final del comentari indicaré la valoració que aquest fet comporta).
El Syllabus (recopilació) dels principals errors del nostre temps, de Pius IX, posa de manifest l´enorme distància que allunyava a l´època del pensament de l´esglèsia i a l´inversa.El món modern, que s´enfronta conscientment a l´esglèsia, és acusat d´error per el propi Papa de la manera més aspre possible. El Syllabus es dirigeix contra el panteisme, el naturalisme, el racionalisme, el socialisme, el comunisme, el nacionalisme anticristià i l´estatalisme eclesiàstic, la moral autònoma, el liberalisme i les seves conseqüències (llibertat de cultura i de premsa) i conclou afirmant que el Papa no ha de reconciliar-se amb el progrés, el liberalisme i la civilització moderna.
El Syllabus presenta i parteix d´una teologia en la que l´esglèsia és una societat desigual, en la que uns manen i altres obeeixen, uns ensenyen i altres aprenen. Des d´aquí es propugna l´ideal de la unanimitat de les creences, que són les que determina la Jerarquia, i es defensa una concepció estrictament vertical de l´esglèsia, en la que l´obediència al magisteri és pedra angular de la teologia. Aquesta es redueix a comentar, defensar i aplicar els pronunciaments del magisteri eclesiàstic, molt més quan el magisteri jeràrquic desenvolupa la seva pròpia teologia, que es converteix en oficial, i es converteix en l´àrbitre únic que decideix en les controvèrsies teològiques, per damunt de la pròpia comunitat de teòlegs. Ja no hi ha dos magisteris autònoms, els dels doctors i el jeràrquic, sinó que el segon domina totalment al primer i intervé quan ho creu convenient.
Ara bé, per entendre l´aparició del Syllabus és necessari una certa presentació del context històric, sense el que es fa incomprensible el mateix text del Syllabus.
L´origen del Syllabus cal cercar-lo l´any 1849 quan es va plantejar la idea de fer una recopilació de tots els errors moderns i condemnar-los. Aquesta idea no va triomfar inicialment però l´any 1850 el Papa encarregà a la revista dels jesuïtes La Civiltá Cattolica llençar la idea per a observar el seu grau d´acceptació. L´acollida fou favorable, i el Papa pensà unir aquesta condemna al Dogma de la Immaculada Concepció, creant-se una comisió especialment encarregada de l´estudi d´aquests errors del món modern.