Syllabus (3)

També cal tenir present que l´avanç del Risorgimento unificador italià, en el que la Curia romana veia l´avanç de les idees liberals, va accelerar els treballs de la comisió i que ja tenia un conjunt de tesis condemnables l´any 1860. Ara bé, aquest mateix any el bisbe de Perpinyà elaborà un llistat condemnatori dels errors del món modern que agradà al Papa que ordenà abandonar l´esquema anterior i es comencés a treballar sobre la carta pastoral del bisbe. Es formava així una llista de 61 proposicions qualificades teològicament que es lliurà a una sèrie de bisbes que, convidats per Pius IX, acudiren a Roma amb motiu de la cononització dels màrtirs de Japó. Aquest esquema es filtrà a la premsa liberal i va aparèixer publicat, aixecant ires de polèmica en l´opinió pública europea. Així tornà a frenar-se el projecte, però sense presa continuà treballant-se en això a pesar de l´oposició dels cardenals del Sant Ofici, que dubtaven de la tasca i el mètode que se seguien.
Amb la convenció de setembre, després de la derrota de Napoleó III enfront Prúsia, França retira el seu recolzament a Roma i reconeix el Regne d´Itàlia, quedant així la via lliure per a la conquesta del petit reducte que quedava dels Estats Pontificis. Aquest fou el motiu que accelerà els treballs de condemna, que es trobava sota la direcció del P. Bilio, cardenal de l´ordre barnabita.
Prenent-se com a base 80 tesis a partir de 32 documents anteriors de Pius IX es redactà també l´encíclica Quanta Cura que es publicà amb el Syllabus condemnant les principals llibertats modernes. El Syllabus seria una llista dels errors condemnats, mentres que la Quanta Cura seria una explicació de tot el que el Syllabus condemnava. És a partir d´aquest moment quan es dona la ruptura de l´esglèsia amb el món modern.
Entrant ja en l´anàlisi del contingut del Syllabus dir que abraça 80 proposicions dividides en 10 capítols. Aquestes proposicions es resumeixen en quatre punts fonamentals:
1. Les proposicions que van de la primera a la divuitena condemnen els errors relatius a la fe: panteisme, naturalisme, racionalisme tant absolut com mitigat, indiferentisme, incompatibilitat entre la fe i la raó, etc… També inclou la proposició 22 que condemna el no sometiment de la intel.ligència al magisteri de l´esglèsia.
2. Les proposicions que van de la 19 a la 55 són les relatives a la naturalesa de l´esglèsia, de l´Estat i les relacions entre ambdós. Es subraya la llibertat de l´esglèsia, la subordinació de l´Estat a la moral i l´existència de drets naturals anteriors a l´Estat i independents del mateix. Condemna la separació entre l´esglèsia i l´Estat.
3. Les proposicions que van de la 56 a la 74 són les relatives a l´ètica i donen especial atenció al matrimoni, però també a la moral laica, a l´utilitarisme (tesis 58) i la separació sacrament-contracte.
4. Les proposicions que van de la 75 a la 80 afirmen que la religió catòlica ha de ser la religió de l´Estat i condemnen la llibertat de culte, pensament, impremta i conciència. Destaca la tesi que afirma que el Romà pontífex no pot conciliar-se amb el progrés, el liberalisme i la cultura moderna.