Siracida (4)

3.3- INTRODUCCIÓ A “L´ELOGI DELS AVANTPASSATS”

“L´Elogi dels Avantpassats” (Sir 44-50) és un text singular. Pel seu interès en la Història d´Israel es distingeix de la literatura sapiencial. Dóna una importància clau a certs personatges del passat, com Moisès. Els sacerdots juguen un paper important, encara que potser menys del que s´ha pretès i, sobretot, la seva dimensió social i política ocupa un rol insospitat. Però són especialment els profetes, i, especialment, Isaïes, la clau de volta de la seva construcció del passat, que, com tota història, pretén treure ensenyaments per al present.
En aquest text que estic estudiant l´autor analitza analitza una sèrie de personatges i fets de la història d´Israel. Senyalant fets i posant de relleu als personatges, l´obra dels quals vol lloar, Ben Sira repassa la història començant per Noé i acaba amb el retrat del gran sacerdot Simó, encara que també al final citi a Adam. D´aquesta manera, el seu panorama abraça des dels orígens fins el present del narrador. Però, evidentment, com succeeix amb tota visió històrica, la presentació la fa a la seva manera, elegint fets, i personatges i relacionant-los a la seva manera, en funció del que vol donar a entendre l lector.
El text que analitzem planteja molts problemes. En primer lloc si “L´elogi dels Avantpassats” té el mateix autor que la resta del Siràcida. El dubte sorgeix, en primer lloc, perque l´autor presenta una oració per Israel i contra els seus enemics que té molt en compte els fets viscuts pels israelites i especialment per Jerusalem, manifestant, al mateix temps, un ressentiment i un odi molt històrics que no es troben habitualment en els textos sapiencials.
També cal indicar que l´autor vol evidenciar la continuïtat i la permanència en la història d´Israel, la continuïtat de la comunitat i del poble al que pertany l´autor. Per això fa resaltar del passat noms i fets que poden servir de referència als membres actuals de la seva comunitat, personatges i fets que serveixen per a forjar la seva identitat i projectar-se al futur. Per això, el Siràcida, de manera clara i contundent, es dedica a destacar el que tots coneixen, els que han passat pel crissol del temps i superat l´oblit.
La finalitat és, doncs, donar referències i recolzament a una comunitat particular, Israel. En això, un cop més, el savi es desmarca de la perspectiva sapiencial, que és, per principi, molt més universal.
Per finalitzar aquesta introducció sols indicar que un dels eixos fonamentals de “L´Elogi dels Avantpassats” del Siràsida està construït, sense cap mena de dubte, pels profetes. Cert que no tots els profetes que apareixen en l´Antic Testament són explícitament citats. Però si es compara la llista de la resta de personatges i el lloc que ocupa cadascuna de les categories en “L´Elogi dels Avantpassats”, la conclusió s´imposa: el Siràsida dóna una importància especial i única als profetes.
A nivell general (en l´apatat següent analitzarem els personatges de forma individual), Moisès ocupa un lloc central com a clau de volta de la identitat mateixa d´Israel, La llei i l´aliança. A elles subordinades, el sacerdoci adquireix una importància singular en la seva transmissió i gestió. Però el sacerdoci, en el present de l´autor, juga igualment un paper polític. La funció profètica és essencial en el passat i el futur, i més quan Moisès forma part d´ella. Però entre tots els profetes, sobresurt Isaïes, el profeta apocalíptic, pel seu paper en el passat, en el present i el futur, ja que va desvetllar el futur fins l´eternitat i les coses ocultes abans que succeïssin, consolant, així, als afligits de Sió.