Siracida (16)

4.19- ELISEU: (Déu és salvació”). Profeta d´Abel Majula, ciutat de Galad,que va viure en el regne del Nort durant els regnats de Joram, Jehú, Joacaz i josies, els auguris dls quals es refereixen a les guerres entre Aram i Israel. Al principi Eliseu era deixeble i assistent d´Elies però, més endevant, el propi Elies rep l´ordre divina de col.locar la seva mantellina sobre Eliseu per a designar-lo així el seu successor.
Després de l´ascensió d´Elies al cel, Eliseu agafà el seu comandenht i començà la seva misió profètica. Eliseu agafà el comandament dels seus preceptors. Els fills dels profetes, defensors de la puresa religiosa que s´oposaren a la política del govern, delegaren a Eliseu totes les decisions importants. Aquest utilitza les tècniques dels profetes antics. Eliseu sanà a Namán però rebutjà tota atribució. En temps de guerra era costum que els fills dels profetes oblidessin les seves diferències i anessin junts al camp de batalla. Així, Eliseu acompanyà a les tropes aliades dels reis Joram d´Israel i Josafat de judà, quan intentaven eliminar la rebellió dels moabites.
Jehú fou proclamat rei d´esrael per instruccions d´Eliseu. Eliseu és representat com un homne valent, de fortes conviccions que va dedicar la seva vida a preservar la fe d´Israel i alliberar el seu poble



4.20- EZEQUIES: (Jahvé és la meva força). Fill del rei Ajaz de Judà i d´Abí que governà de 727 a 698 aC. Va ascendir al tro en un moment crucial de la història de Judà: Assiria havia conquerit Aram i es disposava a fer el mateix amb Israel. El propi regne de Judà va haver de pagar un tribut a Assiria, el que debilitava la seva estabilitat al mateix temps que el seu territori era assediat pels edonites i filisteus. Davant aquesta situació, Ezequies va comprendre que sense una reforma política i religiosa Judà tindria el mateix destí que les del regne del nord. Així inicià una campanya per a suprimir el culte idolàtric, purificar el temple i reinstauras les pràctiques religioses originals com la celebració de la Pàsqua. Ezequies enfortí politicament el seu regne i annexionà Filistea. L´any 701 a C. es va rebel.lar contra Senaquerib, rei d´Assiria, en un intent per consumar la seva independència. Per a resistir les forces invasores va manar excavar un túnel per portar les aigües a l´interior de la ciutat. Degut a una plaga, Senaquerib va haver de tornar al seu país.

4.21- ISAÏES

4.22- JOSIES: Per contraposició amb Manasés, la Bíblia presenta a Josies (640-609 a C.), el seu net i successor, com el monarca ideal, el que va restablir el culte exclusiu a Jahvé i recuperà el vertader regne de David. Amon, pare de Josies, abandonar al senyor i fou assessinat en una conspiració de palau després de regnar sols dos anys (642-640 a C.). Els conspiradors foren assessinats i Josies fou proclamat rei (amb sols 8 anys d´edat). La independència nacional fou l´objecte constant de Josies, i va poder portar a terme aquesta política perquè en aquest periode l´Imperi assiri es debilità i no va poder intervenir e els assumptes de Palestina. La Bíblia es centra en les reformes religioses de Josies, que quedaren englobades en la seva reafirmació de la identitat nacional. Segons 2 Re, Josies realitzà una purga de la religió de Judà com a resposta als ensenyaments del llibre de la Llei, trobat mentres procedien a restaurar el temple, tot i que a 2Cro s´afirma que la troballa es produí sis anys més tard de les reformes religioses.
Sovint la reforma de Josies s´ha interpretat com la retirada de les deitats i els ídols assiris. La Bíblia menciona típiques pràctiques de culte astral de Mesopotàmia, com el culte als cossos celestes i als caballs i els crros dedicats al sol (2 Re 23,11). No existeixen probes concluents que Assiria imposés les seves divintats als estats vasalls. A més, les deitats i cultes que Josies va suprimir existien entre pobles veïns com els de Canaan, els de Sidó, els moabites i els ammonites. El fi de Josies consistia en en crar el culte exclussiu a Jahvé, lliure de tota corrupció estrangera. Les seves reformes abracen l´antic regne del Nord. Encara que tècnicament era una província assiria, el debilitat estat assii no va poder fer front a les tàctiques de Josies per a la restauració del regne unit de David i Salomó.