Siracida (11)

4.8- PINHÀS: Fill d´Eleazar i d´una de les filles de Putiel, net d´Aaron. Segons la interpretació sacerdotal d´una tradició antiga sobre la idolatria del poble a Baal Peor, Pinhàs matà a un israelita i a la dona que l´havia seduït. Com a recompensa, va rebre el sacerdoci a perpetuitat (Num 25: 1-13). Les genealogies de 1 Cro el consideren com l´avantpassat de Sadoc i el seu llinatge. Segons un text tardà del Penteteuc, Pinhàs va prendre part a la guerra santa contra Madian (Num 36,6; Num 25, 16-18). Les capes més recents de la història deuteromista ratifiquen aquests desenvolupaments sacerdotals després de l´erecció d´un altar a la orilla del riu Jordà, Pinhàs, el sacerdot, encapçala la delegació enviades a les tribus transjordanes per a induir-les a romandre fidels a Jahvé. El seu prestigi no parà de créixer i se li atribueixen abundants elogis en el resum de la història d´Israel que fa el text del Siràcida que estem analitzant. En 1 Mac 2,26 el nombra com exemple de cel per la Llei. Alguns autors cristians (Efren, Isidor de Sevilla) no fan sinó determinar la tradició jueva quan veuen a Pinhàs una figura de Crist.