Siracida (14)

4.14- REI DAVID: Fill menor d´Isaí nascut a la ciutat de Betlem (Judà). Fou el segon i més important rei d´Israel. A les seves mans, el regne unificat d´Israel i Judà arrivà a equiparar-se a les potències de Mesopotàmia i Anatolia, al nord, i Egipte al Sud. Després de la derrota davant els filisteus, David fou elegit rei de Judà a Hebron, i després de l´assessinat d´Isbaal, les tribus del nord també el reconeixeren com a rei i el reconegueren com a rei d´Israel. L´octau any del seu regnat conquerí Jerusalem on fixà la seva residència. Més tard reinicià les hostilitats amb els filisteus allunyant, així el perill que representaven per a Israel. David inicià la tasca de crear un imperi i, encara que va gaudir de gran estimació, no va eliminar del tot la rivalitat entre les tribus del nord i del sud. David portà a terme reformes de gran abast en les institucions i l´administració del país. Elegí l´emplaçament del temple i va emprendre els preparatius per a construir-lo, reafirmà el culte al Déu d´Israel donant-li el caràcter de religió oficial; organitzà la classe sacerdotal sota el gran sacerdot i li concedí un lloc prominent a la cort de Jerusalem. Va sentar les bases per a la divisió política i el govern del país i reorganitzà l´exèrcit.
La tradició bíblica considera a David com l´iniciador d´un renaixament cultural i literari que hauria de continuar en temps de Salomó; se li ha atribuit l´autoria de molts salms així com les elegies dedicades a Saúl i Jonatan i Absalon. La seva figura brindà al judaisme un personatge de gran significat religiós en la que es dipositaren esperances mesiàniques, complertes més tard en la persona de Jesús, descendent de David.

4.15-REI SALOMÓ: (“Pacífic”). Fill de David i Betsabé. Fou el tercer rei d´Israel, famós per la seva saviesa, riqueses i projectes de construcció. Sota el seu regnat Israel va disfrutar d´uns anys de prosperitat.
El regnat de Salomó començà al voltant de l´any 967 a C., poc abans de la mort de David, i es caracteritzà per prioritazar la dipomàcia que l´ús de la força militar. Tot i això dividí el seu regne en 12 districtes que no corresponien als territoris de les tribus israelites. El ressentiment contra les polítiques de Solomó desenvocà en la dissolució del regne unificat.