Siracida (9)

4.6- MOISÈS: Cap dels israelites des de la sortida d´Egipte fins poc abans de la seva entrada a la Terra Promesa. Era fill d´Amram i Jocabed, de la tribu de Leví i germà de Aaron i Maria. Durant l´època del seu naixament, el seu poble estava esclavitzat a Egipte, situació que empitjorà quan el faraó ordenà tirà al Nil a tot infant varó dels hebreus. Per a salvar-lo la seva mare el va tenir amagat durant tres mesos i després el deixà a la vora del riu on el recollí la germana del faraó (d´aquí que es digui que Moisés significa “tret de les aigües).
Essent ja gran, matà a un Egipci que maltractava a unhebreu, fet pel qual haver de marxar del país. Es va detenir en un pou de Madian, on defensà a les filles del sacerdot Jetró contra uns pastors que pretenien fer-les fora d´allà. Jetró l´acollí a casa seva i li donà per esposa a la seva filla Séfora. El moment decisiu de la vida de Moisès fou qun un dia al mont Horeb, veu una zarza que cremava sense consumir-se, enmig de la qual se li va aparèixer Jahvé que li revelà el seu nom i li encomanà la misió de treure als israelites d´Egipte i guiar-los a la terra de Canaán. El poble li feu cas ràpidament, però calgueren deu plagues per a que el Faraó els hi permetés inicialment la sortida.
Amb 80 anys Moisès assumeix la tasca de guiar al poble pel desert. S´encarrega de satisfer les seves necessitats materials i de defensar-lo dels enemics. Quan l´exèrcit del faraó està a punt d´atrapar-los es produeix el famós episodi de la separació de les aigües del Mar Roig. Aquest fet donà fe al poble en Jahvé i Moisès.
Als tres mesos de la marxa arriben al Sinaí, on Jahvé anuncia a Moisès l´aliança amb ells, essent Moisès el mitjancer entre Déu i els israelites. A dalt del cim Jahvé anuncia els 10 manaments a Moisès (Èxode).
Després d´un any al Sinaí, els israelites reiniciaren la marxa cap a la Terra Promesa, mantenint sempre la comunicació entre Jahvé i Moisès. Durant el trajecte es produïren varies revoltes contra Moisès, però Jahvé castigà durament els rebels.
Al final de la seva vida, Moisès presencià la conquesta de Transjordània, però davant la inmediatesa de la seva mort, designà a Josué per a concloure la tasca de guiar al poble a Canaán i donar-li possessió de la terra. En el seu últim discurs recordà un cop més als israelites les obligacions que l´Aliança comportava i els demanà romandre fidels a Jahvé. Poc després Jahvé li concedeix el privilegi de contemplar la terra de Canaán des del cim del mont Nebó; allí beneí les tribus d´Israel i Morí en un lloc desconegut.
La tradició bíblica posterior considera a Moisès l´autor del Llibre de la Llei i el recorda com a cap del poble en l´Èxode i interlocutor davant Jahvé. Així mateix se li atribueix el Salm 90.
Moisès fou el profeta per excel.lència, com a mitjancer de l´Aliança, portador de la Llei, cap polític i religiós que va fer sorgir la nació israelita. A més ell és el responsable de la transformació de la religió monoteista dels patriarca en una religió nacional de la que més tard sorgirien el cristianisme i l´Islam.