Siracida (6)

4.2- NOE: Protagonista de la història del diluvi. En el llibre del Gènesi es presenten dues facetes de Noé: la d´un home, la justicia del qual el va salvà de la destrucció del món (Gen 5: 28-9: 19) i la d´un pagès soprès en una borratxera (Gen 9: 20-29).
El naixament de Noé es descrit com un auguri: el seu pare li posà aquest nom dient “ell ens consolarà en el nostre treball i cansament en la terra maleïda per Jahvé”. Noé tenia 500 anys quan engendrà Sem, Cam i Jafet.
Déu decidir aniquilar la humanitat per la seva maldat, menys a Noé, l´única persona justa que hi havia a la terra; ell i la seva familia havien de salvar-se. Jahvé l´ordenà construir una arca en la que havia de portar els seus ésseres estimats, així com una parella de cada espècie d´animals; Noé tenia 600 anys quan va sobreviure a la inundació de 40 dies, mentres que la resta d´humans morien ofegats.
Després de 150 dies les aigües començaren a cedir i l´arca s´atura a la muntanya d´Ararat. Noé deixà anar un corb i un colom per saber si hi havia terra ferma, i quan, per fi, desembarcaren oferí un sacrifici a Jahvé que el beneí de la mateixa manera que Adam. Déu establí llavors una aliança amb els homes (simbolitzada amb l´arc de Sant Martí) que mai més un diluvi arrassaria la terra, i va permetre a Noé i els seus fills menjar carn, però els prohibí beure sang i cometre homicidis. S´ha de destacar que el relat marca especialment el fet que el diluvi és causa del pecat i que sols la moralitat mereix la salvació (ensenyament fins llavors inèdit).
El segon relat sobre Noé és molt més breu. Establert novament a terra, un dia (un cop fet pagès) es va emborratxar i quedà dormit. Cam va veure així al seu pare i sorti a dir-ho als seus germans que varen prendre una manta i el varen tapar. Quan es va despertar, va maleïr a Cam i beneir als altres dos germans (Gen 9: 20-29).