Siracida (17)

4.22- JOSIES: Per contraposició amb Manasés, la Bíblia presenta a Josies (640-609 a C.), el seu net i successor, com el monarca ideal, el que va restablir el culte exclusiu a Jahvé i recuperà el vertader regne de David. Amon, pare de Josies, abandonar al senyor i fou assessinat en una conspiració de palau després de regnar sols dos anys (642-640 a C.). Els conspiradors foren assessinats i Josies fou proclamat rei (amb sols 8 anys d´edat). La independència nacional fou l´objecte constant de Josies, i va poder portar a terme aquesta política perquè en aquest periode l´Imperi assiri es debilità i no va poder intervenir e els assumptes de Palestina. La Bíblia es centra en les reformes religioses de Josies, que quedaren englobades en la seva reafirmació de la identitat nacional. Segons 2 Re, Josies realitzà una purga de la religió de Judà com a resposta als ensenyaments del llibre de la Llei, trobat mentres procedien a restaurar el temple, tot i que a 2Cro s´afirma que la troballa es produí sis anys més tard de les reformes religioses.
Sovint la reforma de Josies s´ha interpretat com la retirada de les deitats i els ídols assiris. La Bíblia menciona típiques pràctiques de culte astral de Mesopotàmia, com el culte als cossos celestes i als caballs i els crros dedicats al sol (2 Re 23,11). No existeixen probes concluents que Assiria imposés les seves divintats als estats vasalls. A més, les deitats i cultes que Josies va suprimir existien entre pobles veïns com els de Canaan, els de Sidó, els moabites i els ammonites. El fi de Josies consistia en en crar el culte exclussiu a Jahvé, lliure de tota corrupció estrangera. Les seves reformes abracen l´antic regne del Nord. Encara que tècnicament era una província assiria, el debilitat estat assii no va poder fer front a les tàctiques de Josies per a la restauració del regne unit de David i Salomó.

4.23-JEREMIES: Un dels profetes majors. Va viure a Jerusalem i el seu llarg magisteri va coincidir amb la supramacia de Babilònia al Pròxim Orient antic. Va descobrir la sev vocació l´any 625 a C., l´any en que Nabopolasar conquistà Babilònia; quatre anys després, el rei Josies de Judà va emprendre una campanya de reformes basada en la legislació del Deuteronomi. L´any 612 a C. Nínive va caure en poder de Nabopolasar, i set anys més tard l´agònic estat d´Assiria fou derrotat per Nabucodonosor, fill d´aquell. Aquest monarca va sofocar una rebelió a Judà l´any 597 a C., i deportà molts jueus de les classes superiors; uns 10 anys més tard tornà a atacar Judà i destruí les ciutats més importants.
Jeremies va néixer a Anatot, un poble situat a 8km al nord-est de Jerusalem i sembla que es va fer profeta de ben jove. Va conèixer la seva misió a través de la visió d´una olla bullent i una branca d´atmetller: la primera significa la destrucció procedent del nord,i la segona que Jahvé no impediria la calamitat. El fet que3 el profeta no al.ludeixi a les reformes iniciades per Josies ha portat a alguns exegetes a suposar que el seu ministeri començà l´any 609 a C. Políticament Jeremies defensa sotmetre´s a Babilònia i soportar dingament l´aprobi. Per aquest motiu fou perseguit, empresonat i arrestat domiciliariament. Les creences religioses de Jeremies també li comportà problemes: després de pronunciar un discurs en el que anunciava la destrucció del poble de Jerusalem, el profeta va estar a punt de ser executat. Els reis de Judà foren més tolerants amb Jeremies.

4.24- EZEQUIEL:

4.25-PROFETES MENORS: Nom col.lectiu dels autors de 12 llibres profètics de l´Antic Testament, anomenatas menors per l´extensió relativament breu dels seus manuscrits, comparats amb els textos profetes majors.

4.26-ZOROBABEL: (Vàstago de Babilònia). Nét del rei Jeconies de Judà que fou exiliat a Babilònia l´any 597 a C., i arrivà a ser governador de la província persa de Judà durant el regnat de Dario I. Segons I Cròniques 3: 19, el seu pare s´aomenava Peraya, però en altres passatges s´afirma que era fill de Sealtiel (ambdós fills de Jeconies).
Degut al seu llinatge reial, era el candidat idoni pel càrreg de governador. Durant el setembre de 520 a C. va unir esforços amb el gran sacerdot Josué per a reconstruir el temple de Déu.
Zorobabel encarna les esperances mesiàniques en les profecies d´Ageu, qui esperava que Jahvé suprimís tots els regnes i proclamés al nét de Jeconies com el seu servent. A Ageu “2:21-23 Zorobabel es aomenat “elegit de Déu” i “anell de segell”; així mateix, es creu que la referència de Zacaries al “siervo Germen” al.ludeix a Zorobabel.
No se sap quan començâ l´activitat de Zorobabel ni quan acabà. Alguns passatges revelen que marxà al front del primer grup d´israelites repatriats de Babilònia i que participà en la reconstrucció de l´altar de Jahvé.

4.27- JEIXUÀ: Va ser un sacerdot aaronita, cap del novè torn de servei en el Temple de Jahvé (I Cròniques 24: 1,11). Sembla que és el mateix Jeixuà citat a la llista dels que tornaren a Judà amb Zorobabel de l´exil.li a Babilònia.

4.28-NEHEMIES: (Jahvé reconforta). Fill d´Hacalià, un dels grans organitzadors de la comunitat jueva palestina postexilica. El coneixem principalment pel seu llibre. Laic jueu portà a terme dues missions a Jerusalem. La primera ente els anys 445 i 433 a C. consisteix en ser governador de la ciutat. La seva tasca prioritària fou la reconstrucció de la muralla per a protegir la població d´incursions hostils. A les dificultts interiors s´hi afegí una triple oposició a l´exterior: el joronita Sanbalat , el amonita Tobies i l´àrb Guesem. Organitzà una milicia de protecció i reconstrueix la muralla. Nehemies també es preocupà per qüestions socials. Així demana als rics retornar els bens adquirits per endeutement dels pobres, obtenint el recolzament de l´assemblea. Ell mateix fa l´apologia de la seva administració. Organitza la guàrdia de les portes i de les cases contra qualsevol agressió i es preocupa per la repoblació de Jerusalem.
Nehemies retorna a Jerusalem a fer una segona missió que no és altra que posar remei a les dificultats internes de la comunitat. Nehemies també organitzà la nova estructura administrativa de Judà i Jerusalem, abordà la qüestió del respecte al dissabte i intentar posar fi als matrimonis mixtos.