Siracida (3)

3.2.3).La dona en l´obra del savi:

El Siràsida destaca per el seu caràcter decididament misogen, característica que comparteix amb altres obres de Saviesa i altres autors jueus de l´època grecorromana. Amb tot, Ben Sira és l´autor sapiencial que més espai dedica a la dona. En el llibre apareixen mares, esposes, vidues, filles, verges, criades, copleres, cortesanes i prostitutes, sempre en relació amb un varó que en cada cas constitueix el seu únic punt de referència. És més, totes aquestes dones es descriuen des d´una òptica masculina: la d´un savi jueu, fidel a la tradició dels antics, que escriu el seu llibre pensant únicament i exclusivament en els seus joves deixebles, als qui tracta d´inculcar una rigurosa doctrina en el que a la dona es refereix.
A “L´elogi dels avantpassats” (Sir 44-50) Ben Sira fa un repàs a la història d´Israel a través d´una galeria de personatges il.lustres que van des de el patriarca Henoc fins al gran sacerdot Simó. Els personatges il.lustres són, de fet, els varons il.lustres d´Israel (patriarques, sacerdots, reis, profetes...) perquè ni una sola dona amb nom propi apareix a la llista. Les úniques dones que es mencionen són dues dones que alaben a David pel seu triomf sobre deu mil i les dones amb les que es divertia Salomó.
Que aquesta actitud hostil cap a les dones sigui reflex de la societat patriarcal de l´època (Di Lella, Gilbert, Archer), mania personal del savi (Trenchard), fidelitat a la tradició amb una fidelitat pedagògica (Wischmeyer), o creació intencionada d´una realitat androcèntrica ideal (Schroer) és objecte de debat per part d´autors/autores de totes les tendències.
Ben Sira sempre menciona a la mare després del pare. Pel que fa referència a les filles dir que constitueixen una seria preocupació per al pare (sols per al pare, ja que la mare mai apareix en relació amb la filla) en tant que representen un perill per al seu honor i l´honor és quelcom que un home ha de mantenir, costi el que costi. Si la filla és jove, pateix per que no es quedi a casa; si és casada perque no sigui infidel i, per tant, repudiada, si és donzella per a que no la sedueixin. Així doncs, les preocupacions del pare, giren entorn a l´honor de la filla abans, durant i després del matrimoni. Així s´expliquen les preocupacions paternes: educació severa i vigilància contínua. A més el pare té l´obligació de buscar un bon marit per a la seva filla. Pel que fa referència a la filla, viu en una dependència total de l´home: primer del pare i després del marit.
En l´obra de Ben Sira, les dones casades reben una atenció especial. El savi les divideix en dues característiques bàsiques de caràcter ètic: les bones i les dolentes. Aquesta divisió feta des d´una òptica androcèntrica, sols contempla la felicitat, el desig, la conveniència i l´autoritat del marit. En altres paraules, la bondat o maldat de l´esposa ha d´entendre´s sempre en relació al marit.
La pitjor de les esposes és la infidel, el càstig de la qual no desapareix amb la seva mort, sinó que perdura en els seus fills. En el cas de l´adúlter, Ben Sira es centra en la seva persona, en la seva luxuria, en el seu intent per justificar-se davant el senyor, i sols al final anuncia el seu càstig públic. En cap moment es menciona la infidelitat a la seva dona, ni les conseqüències de la seva acció, ni els possibles fills de la seva infidelitat. Contràriament en el cas de la dona infidel, el primer que senyala la infidelitat al seu marit i el fill bastard de la seva unió il.legítima. L´adulteri de la dona mereix ser castigat per un triple motiu: és una falta contra Déu, contra el seu marit, i contra ella mateixa. Desobediència religiosa, infidelitat conjugal i prostitució de la persona, posen de relleu la pecaminositat i les repercusions de l´acció. Els testimonis del seu adulteri la porten davant l´assemblea, és castigada que repercuteix en els seus fills.
Per un altre costat quan la dona es lloada, es fa per virtuts que tradicionalment s´han considerat femenines: la discreció, la bondat, la modèstia, la dedicació a la vida domèstica, la bellesa i l´encant.
A l´hora del matrimoni la dona no té llibertat d´elecció ni possibilitat d´autonomia, sols ha d´acceptar la decisió paterna.
Al llarg de l´obra es veu com l´home necessita una dona, i si és bona, bonica i carinyosa, molt millor. Si l´aconsegueix, no sols incrementarà el seu patrimoni, sinó que tindrà al seu costat a algú que l´ajudarà i sostindrà en la dificultat.
Les prostitues i les copleres representen una amenaça per a la sexualitat de l´home, que necessita ésser controlada. Acostar-se a una cortesana o tractar amb una coplera són accions que poden perturbar l´home, especialment si és jove. Mirar fixament una doncella porta greus conseqüencies per a l´home, que pot ser castigat a pagar una fortuna al pare d´aquesta i a casar-se amb ella sense dret al divorci.
Al llarg de l´obra també s´indica que els infidels poden ser castigats a la pena de mort, aconsella l´home no acostar-se al llit de la cridada i critica l´apetit sexual de les dones d´una manera més contundent que el de l´home.