escatologia (7)

CAPÍTOL 3: LA VIDA FUTURA.


En el tercer i últim capítol Ratzinger es dedica a analitzar el tema de la resurrecció dels morts, el retorn de Déu, el judici final així com els conceptes de cel, infern i purgatori.
Seguint la metodologia habitual el nostre autor comença detallant la situació de la problemàtica de l´expressió “resurrecció dels morts”, és a dir, què és el que succeeix en el fet de la resurrecció. Les preguntes que Ratzinger considera que implica aquesta temàtica són: es dona el final dels temps? Està la matèria relacionada, implicada en la resurrecció? Es dona el final de la història? Hi ha una corporeïtat en la resurrecció?
També com és habitual Ratzinger per a contestar aquestes i altres preguntes, Ratzinger comença analitzant el material tradicional i, concretament, el Nou Testament.
Partint del text 1Cor 15, 35-53 Ratzinger mostra com Pau rebutja la posició jueva que la resurrecció es farà amb el mateix cos del mort. Rebutja, per tant, tota interpretació naturalista i fisicalista de la resurrecció, tot i això, no nega la resurrecció del cos però d´una manera cristològica, resurrecció en tant que corporeïtat gràcies a l´Esperit Sant, el que Ratzinger anomena realisme pneumàtic.
Ara bé, Ratzinger recomana cautela i no arribar a cap conclusió concreta sinó ens volem equivocar.
A continuació Ratzinger analitza l´expressió “resurrecció de la carn” en els tres primers segles. Aquesta fòrmula fou agafada literalment en el seu inici del judaisme i significa la salvació de l´home i de la creació com a tal, tot i que no s´indica si la resurrecció de la carn inclou la resurrecció del cos. Ara bé, en Pau “carn i sang” no poden salvar-se conjuntament. L´evangeli de Felip indica que la resurrecció no afecta a la pròpia carn sinó a la carn de Crist (cristologia). La nostra resurrecció és la resurrecció de Crist.
En canvi per a Justí l´alliberament també afecta a la carn.
A continuació Ratzinger analitza la disputa sobre el cos en la història de la teologia, i concretament analitza la pregunta què és el cos resussitat? Segons Orígenes una cosa és el cos i l´altre la matèria canviant i una altra la forma permanent que expressa l´individu.
Enfront aquest posicionament es produí una reacció de caire espiritualista on tot el resussitat és igual. En aquest sentit s´introdueix el pensament realista no sensitiu de tipus aristotèlic i amb ell la introducció del concepte d´ànima.
“Porque este nuevo concepto de alma, dreivado definitivamente a partir de lo cristiano, condujo inexorablemente también a una nueva idea del cuerpo: conforme a la interpretación que Tomás da de la fórmula anima forma corporis, ambos son realidad a partir el uno del otro y por la referencia mutua en que se encuentran. Por más que no son lo mismo, sí que son una misma cosa y en cuanto uno forman al hombre como unidad; como expresión y expresividad representan una bi-unidad de naturaleza totalmente especial”