escatologia (11)

CONCLUSIÓ:

El primer que m´agradaria senyalar en aquesta conclusió és que bona part dels objectius que em proposava a l´hora de realitzar el treball han estat assolits. En primer lloc és més que evident que el coneixement actual que tinc sobre l´àmbit de l´escatologia és molt superior al que tenia quan vaig iniciar el curs. També estic satisfet del treball perquè entenc que en l´actualitat conec millor (encara que queden molts àmbits per explorar i aprofundir) el pensament de l´actual cap de l´esglèsia catòlica que, per a mi, era un aspecte fonamental d´aquest treball.
És obvi que una persona amb formació filosòfica, com és el meu cas, obrir el camp de reflexió en un tema com el de la relació cos-ànima (cos i ment en la perspectiva filosòfica més actual) i el tema de la mort (poc tractada dins el pensament filosòfic occidental) és un plaer, però també un repte que m´ha fet disfrutar aquest treball.
Ara bé, potser el més important ha estat desterrar del meu cap antigues imatges metafòriques, històries i llegendes amb un justificant pedagògic però poc verídic des del punt de vista teològic com les del cel o l´infern que molts tenim fruit de l´ensenyament i d´una tradició oral no fidel amb la realitat del pensament teològic cristià i més propera a una sèrie de dibuixos animats. L´infern no està plena de calderes i homes amb banyes i cua, el cel no és un lloc avorrit, ple d´homes i dones amb ales fent la migdiada sobre els núvols ni el regne de Déu és quelcom llunyà o bé amb una data concreta al calendari…
Tot és més complexe, però, alhora, més ric, vitalment més profund i teològicament, en alguns aspectes, més incognoscible. I en aquest sentit he d´indicar que el llibre de J. Ratzinger és molt honrat en tant que en molts aspectes el propi autor reconeix les pròpies limitacions i les de la teologia cristiana en general a l´hora de respondre algunes de les preguntes que els cristians es fan. Ara bé, que no tinguem respostes en qüestions concretes no hem d´arribar a la conclusió que la pròpia pregunta és absurda, inconsistent i innecessària. Res més allunyat de la realitat. Si bé és cert que no tenim respostes definitives sí tenim indicis, pistes de per on pot anat el model de resposta.
També cal destacar del llibre de J. Ratzinger la metodologia utilitzada. Destacaria especialment la cura que ha tingut l´autor en l´anàlisi de l´evolució del pensament teològic cristià al llarg de la història així com posar de manifest les tesis dels principals teòlegs actuals indicant els pro i contra de cadascun d´ells. És per això que considero que la lectura d´aquest llibre ha estat tant enriquidora en tant que no sols explica el pensament de l´autor sinó que m´ha servit per a conèixer les posicions més destacades al llarg del pensament teològic escatològic.
Probablement la pregunta que queda en l´aire és perquè ha costat tant que el pensament escatològic hagi tardat en ocupar el lloc que actualment té i que es mereix atenent a la importància i la centralitat en temes essencials i la seva repercusió no sols en l´àmbit de la teologia sinó, per damunt de tot, de la fe cristiana.
Espero que el treball hagi pogut transmetre correctament el pensament de J. Ratzinger sobre els punts essencials de la teologia escatològica tot i que admeto que no ha estat fàcil i, per aquest motiu, m´ha semblat interessant en alguns punts reproduir literalment les paraules del propi autor ja que creia que tenien la capacitat de transmetre el seu pensament amb major claredat de la que podia transmetre les meves pròpies paraules.
No voldria acabar aquesta conclusió, i el treball, sense indicar que en alguns moments ha estat imprescindible consultar altres materials (especialment els apunts de classe) per acabar d´entendre el contingut i les implicacions de les paraules de J. Ratzinger, un autor que no amaga els seus coneixements teològics i no evita un vocabulari complexe, complert i molt ric en matisos i que, almenys inicialment, costa d´entrar-hi.