El Siràcida (1)

3.2) INTRODUCCIÓ AL SIRÀSIDA:


3.2.1).- Introducció Històrica:

En el pròleg de la traducció a l´obra grega, l´autor de la traducció afirma ser el net de l´autor i també afirma haver arrivat a Egipte l´any 38 del rei Evergetes i, si be aquest sobrenom es va aplicar a dos reis, sols pot fer referència Tolomeu VII (170-164 i 146-117), ja que el Tolomeu III (que també va rebre aquest sobrenom) sols va regnar 25 anys. Així sembla que el net Ben-Sira de Jerusalem arribà a Egipte l´any 132 a C. i que la traducció es realitzà en els anys posteriors i finalitzà després de la mort de Tolomeu VII. A partir d´aquestes dades del pròleg de la traducció grega es pot situar que l´actuació del mestre Ben-Sira ha de situar-se entre el 200 i el 175 a C.
Aquestes dades cronològiques troben confirmació en la mateixa obra. Així a Si 50,1-21 l´autor escriu un llarg panegíric del gran sacerdot Simó, fill d´Onies. Es tracta, segurament, de Simó II (219-196 a C.). Pel detallisme de l´elogi es pot deduir que el mateix Ben Sira presencià l´actuació de Simó en els rituals del temple de Jerusalem i que quan fou escrit, el grn sacerdot ja havia mort.
El llibre de Ben Sira ofereix molts pocs detalls del moment històric en el que va viure. El to tranquil de les seves pàgines de saviesa ens permet confirmar que Ben Sira va viure a Jerusalem durant el primer quart del segle II a C. abans dels dramàtics fets d´Antioc IV Epifanes. Aquest rei és el prototip de la maldat en el llibre de Daniel 7-12.
Els reis seléucides de Siria anteriors a Epífanes havien realitzat una política d´helenització, però Antíoc IV profunditzà molt més aquest procés, imposant les tradicions dels grecs, inclús en la religió. Per a realitzar aquesta tasca va obtenir l´ajuda de jueus, especialment de Jasón (fill de Simó), el qual va ssegurar-se el sumum sacerdoci, expulsant a Onies III, prenent el compromís de prendre part activa en la campanya d´helenització ( procés d´influència de la cultura grega sobre les cultures de les poblacions de les altres regions del món antic, especialment durant els tres segles que transcorren des de que Alexandre el Grn arriva al pròxim Orient (334) fins el triomr de Roma sobre els últims dels regnes helenístics (Egipte) a la batalla d´Actium (31 a C.) dels jueus que es proposava el rei de Siria.
No obstant Menelao, a canvi d´un soborn més gran, va obtenir el sumum sacerdoci. L´any 167 Antíoc IV determinà acabar amb la pràctica de la religió jueva en el seu territori, abolint la celebració dels sacrificis i festivitats jueves, prohibint la circuncisió i el compliment del dissabte i de les lleis de puresa alimentària.
És raonable pensar, que si el llibre s´hagués escrit durant el temps de persecució religiosa, trobaríem referències a aquest fet; el silenci és un argument de la consideració que Ben Sira morí abans de l´any 175 a C., data de l´ascensió al tro del rei helenista de Siria.