escatologia (10)

Per a finalitzar el seu anàlisi, Ratzinger profunditza en l´estudi de tres elements clàssics relacionats amb l´escatologia: el cel, el purgatori i l´infern que és, concretament, el primer que és analitzat mostrant tots multitut de textos que desmostren l´existència de la mort (condenació) eterna.
Ara bé, Ratzinger mostra que ja Orígenes parla d´una reconciliació universal basant-se en la pròpia naturalesa bondadosa de Déu, ara bé sense basar-se en la doctrina bíblica.
Ara bé, arribats en aquest punt caldria indicar que Déu fa l´home lliure i, per tant, respecte de la seva llibertat inclosa la llibertat de rebutjar a Déu i la seva proposta.
Respecte al tema del purgatori Ratzinger analitza en primer lloc els problemes que planteja el material històric, en tant que la doctrina quedà elaborada definitivament en els dos concilis medievals. Especialment significatiu és l´opinió de Tertulià, per a qui el periode entre la mort i la resurrecció és un temps d´empresonament on l´ànima té l´oportunitat d´alliberar-se per tal d´estar preparada per la resurrecció. Aquest periode d´empresonament és obligatori per a tothom.
Per a Ciprià, en canvi, els morts en la fe, els màrtirs especialment, assoleixen la salvació definitivament després de la mort (a l´igual que també afirma un infern definitiu). La resta necessita una purificació que es produeix en el purgatori.
Ratzinger dóna especial importància a la posició de Climent d´Alexandria quan afirma:

“Todo el drama de la existencia cristiana –vida y muerte, inmortalidad, resurrección, último día- lo ha conseguido resumir Clemente en una síntesis convincente en gran medida. Dice que el en el ascenso que se da, el alma se transforma en soma (cuerpo) de una perfección pneumática cada vez mayor. Se trata de una concepción que no deja lugar ninguno para la distinción entre alma y cuerpo glorificado. Ambos componentes se funden mutuamente hasta la identidad en el sujeto transfigurado. La idea de la purificación después de la muerte se revela en este contexto como una especie de puente metafísico entre el concepto platónico de inmortalidad del alma y la resurección. Gracias a su idea de la transformación ascendente del hombre, Clemente puede asegurar su rango al concepto del cuerpo resucidado, y la dimensión eclesial de la existencia cristiana adquiere también el lugar claro que le corresponde: el proceso de purificación es en todos sus estadios igualmente un proceso de preocupación mutua de los unos por los otros.”.

Així, Ratzinger arriba a la conclusió que el purgatori no és una presó ubicada en el “més enllà” on s´han de pagar els errors, sinó que és un procés de transformació necessari per la seva trobada amb Déu.
L´últim aspecte analitzat per Ratzinger és el concepte de “cel”, concretament l´autor es pregunta què és el cel i en quin moment l´ésser humà accedeix al cel.
Responent a aquesta segona pregunta, Ratginger indica que l´ésser humà està en el cel en el moment en que es troba amb Déu. Així el “cel” és participar en l´existència de Crist i amb la comunió amb els sants