escatologia (5)

CAPÍTOL 2: MORT I INMORTALITAT. DIMENSIÓ INDIVIDUAL DE L´ESCATOLÒGIC.

Com és habitual en el mètode que utilitza Ratzinger, en primer lloc es fa el plantejament del problema.
Ratzinger posa de manifes com en la societat burgesa la mort es tendeix a amagar però al meteix temps hi ha la tendència a mirar a la mort a la cara i convertint-la en espectacle. Aquestes postures anul.len a la l´home mateix.
A continuació Ratzinger analitza els presupòsits històrics-filosòfics de la qüestió.
Ratzinger indica com el plantejament dominant al llarg de la història de la teologia ha estat en de l´enfrontament entre la Bíblia i el món grec centralitzat en el plantejament dualista de Plató per a qui es produeix una identificació entre l´ànima com quelcom que és bo i la matèria com a quelcom dolent. Per a Ratzinger aquest plantejament és clarament contrari al Crist ja que el Crist mira a l´home en la seva totalitat i unitat indivisible com a criatura de Déu. Segons aquest plantejament la resurrecció és un simple símbol.
Davant aquest posicionament podem trobar un intent de revisió que afirma que és absurd aquest enfrontament i que, tot i que és evident la diferència entre el platonisme i el cristianisme, cal observar que Plató ofereix possibilitats per a la presentació filosòfica de la fe cristiana.
Per a finalitzar aquest apartat Ratzinger fa un anàlisi del desenvolupament d´aquesta qüestió en el pensament bíblic.
Ratzinger posa de manifes com en l´Antic Testament hi ha una ralació entre l´obrar i com la vida et tracta. Ara bé, inclús aquí la mort no s´ha identificar amb la destrucció ja que després de la mort ens trobem amb el sheol. Aquest esquema obra-conseqüència es mira ja críticament en Qohelet i el llibre de Job en tant que mantenir aquest esquema porta a un escepticisme i on tot es presenta com absurd. Ratzinger considera molt important aquests dos llibres sapiencials ja que la mort ja no apareix com l´últim, buit, sinó com a força de purificació.
A partir d´aquest moment Ratzinger analitza diversos textos (especialment salms) per tal de veure el plantejament del tema de la resurrecció en aquesta època. Ara bé Ratzinger destaca que: “el hecho de que el poder vital de Dios lleve al hombre hacia una nueva vida a través de la muerte, es una certeza que se halla todavía oculta en la palabra veterotestamentaria”
En aquest sentit destaca el salm 73 on s´indica que la comunicació amb Déu és més important que la vida i mort.
Per últim Ratzinger analitza la literatura martirial on trobem la formulació més clara de la fe en la ressurrecció de tot l´Antic Testament.
Per últim el llibre de la Sabiduria i Macabeus indiquen que la fe, la justicia porten a una pèrdua prematura de la vida però que la justicia de Jahvé és més important que l´existència biològica i que qui mora dins el dret de Déu per la seva causa no es fon en el no-res sinó que penetra veritablement en la vida. Així ja trobem que la comunicació amb Déu és indestructible inclús per la mort.