escatologia (6)

Ratzinger apunta que el Nou Testament manté la direcció apuntada en l´Antic Testament. No trobem una glorificació de la mort. Pel Crist la mort porta l´home a la vida. En aquest sentit la mort continua essent més que el final de l´existència biològica.
Ara bé, en el Nou Testament la mort ja està vençuda amb Crist, a la mort se la guanya amb amor i a més ens ajuda a madurar, a veure el nostre més profund ésser.
Ratzinger també indica com aquesta concepció no comporta pasivitat i, per tant, no es pot limitar a l salvació individual sinó que hi ha d´haver un compromís amb els altres, amb la humanitat buscant la veritat, el dret i l´amor.
Al final d´aquest apartat Ratzinger ens dona dues conclusions. La primera és que el deu cristià és un deu de vius i no de morts, en tant que tora la vida humana (en tant que do de Déu) té sentit en ella mateixa, no és inútil. La segona és que la religió cristiana la vida humana no s´esgota en la vida biològica. No té sentit evitar el patiment, l´home s´ha d´enfrontar a la vida. La vida eterna és la resposta a la qüestió sobre l´existència i la mort humana en aquest món.
Per a finalitzar aquest capítol Ratzinger analitza el tema de la immortalitat de l´ànima i la ressurrecció dels morts (en aquest sentit indicar un interesant article publicat a la Revista Concilium el novembre del 2006, el número 318).
Com és habitual l´autor comença fent el plantejament del problema i que no és un altre que la resurrecció de l´ésser humà afecta a tot l´home i no sols a la immortalitat de l´ànima. Ara bé, això vol dir que el cos també es afectat en la resurrecció? Com succeeix la resurrecció del cos? La resurrecció es dona en el moment mateix de la mort de l´individu?
A partir d´aquest moment Ratzinger analitza el material bíblic sobre el tema de la resurrecció dels morts i la immortalitat així com els documents del magisteri de l´esglèsia i l´evolució del pensament teològic.
Degut a l´extensió i meticulositat que Ratzinger dedica a aquest tema m´ha semblat convenient centrar-me directament a destacar les peculiaritats que segons Ratzinger són les determinants de la fe cristiana en la vida eterna i que en són fonamentalment 3.

a). El cristianisme, respecte al tema de la immortalitat, parteix de Déu, el deu de vius del que he parlat abans, un deu que té una reació especial amb l´home en tant que Déu mateix es va encarnar i essent Jesucrist qui ensw dona “el pa de la immortalitat”. En aquest sentit, per tant, la immortalitat, indica Ratzinger, mai es dona en un home aïllat, tancat en si mateix sinó en relació amb l´altre. Per tant la relació Déu-home és la que fa a l´home immortal, l´apertura de l´home a Déu.
b). L´home es salva en la seva totalitat i unitat de la persona, i que es posa de manifest en la nostra vida corporal. Ànima i cos representen la unitat i dignitat de l´home.
c). La relació de l´home amb Déu no es fa individualment sinó que es produeix a través dels homes, es dona en el cos de Crist. En aquest sentit la vida eterna implica una relació unitària entre tots els homes i una relació amb la creació de Déu. I no sols en això, sinó que Ratzinger fa una defensa de la concepció de resurrecció i rebutja el concepte de immortalitat.