cures paliatives (23)

7. QUALITAT DE VIDA

Igual que s´ha fet en el present treball un cert anàlisi dels conceptes de llibertat i autonomia, ara cal fer un brevíssim estudi de la noció de “qualitat de vida” que tant estrictament està relacionada amb els conceptes de cures paliatives i de la limitació de l´esforç terapèutic.
Segons Torralba el concepte de qualitat de vida es refereix a aquell conjunt de condicions necessàries tant des del punt de vista biològic com psicològic, social i espiritual que donen lloc a una vida autònoma humana, això és, capaç de realitzar les funcions pròpies de l´ésser humà, com conèixer, parlar i moure´s. En la determinació de la qualitat de vida d´una persona influeixen tant factors interns com externs.
En els primers cal destacar la qualitat de la llar, la qualitat del treball, de l´economia i l´aspecte relacional; en els segons, el compromís, l´energia, l´autonomia, la llibertat, la seguretat personal, l´acceptació d´un mateix i l´experiència emocional. Així es dedueix que la qualitat de vida d´un ésser humà no depèn únicament de factors exògens o ambientals, sinó també endògens, que afecten tant a la seva salut somàtica, psicològica com espiritual. Així, doncs, la qualitat de vida ens fa prendre en consideració no sols la dimensió biològica.
En discusions de caràcter bioètic, com la que aquí ens ocupa, i biojurídic s´utilitza molt sovint l´expressió qualitat de vida com argument desiciu en la presa de decisions i se´l relaciona estrictament amb el de dignitat de l´existència humana i utilitzada per a fonamentar a favor del principi d´autonomia i, per tant, la capacitat de decidir un mateix si la seva vida posseeix la mínima qualitat de vida per a ésser viscuda o no. Ara bé, és evident que aquest concepte comporta serioses dificultats i pluralitat de significacions.
Com afirma Miguel Sánchez resulta impossible quantificar la qualitat de vida tenint present tots els aspectes possibles i d´un ordenament dels indicadors relacionats amb la qualitat de vida lligat estretament amb la idea que es té de de la vida humana i del que té valor. També cal tenir present, i sense oblidar que el valor suprem ha de ser la pròpia vida humana en tant que sense vida no hi ha qualitat, que en determinades situacions, la vida humana presenta una forma de desenvolupament tant insuficient que aquesta vida humana ha de caracteritzar-se de vida biològica, ja que no disposa de les capacitats per a desenvolupar les potències i finalitats pròpies de la vida humana. En aquest cas, vetllar per la qualitat de vida d´una persona significa explorar totes les possibilitats científiiques, tècniques i assistencials per a que aquesta vida tingui el màxim grau d´autonomia funcional i vetllar per a disminuir totes les formes de patiment.
En el debat entorn a la qualitat de vida s´han de tenir en compte tres obstacles fonamentals que poden impedir un acord fonamental en la presa responsable de decisions. Aquests obstacles són el vitalisme biològic que consisteix en defendre el valor de la vida al límit, sense tenir en compte la qualitat de vida de la persona. En segon lloc es troba l´utilitarisme que consisteix en valorar la qualitat d´una vida humana a partir dels criteris d´utilitat social o rendiment econòmic, i, finalment l´abstencionisme, que en el fons es refereix a la necessitat de limitar el desenvolupament de la vida d´una persona per considerar que tal vida està mancada de la mínima qualitat exigida.Com indica la paraula, significa abstenir-se de tractament.
Seguint a Francesc Torralba el present treball també defensa que el vitalisme biològic pot incòrrer en un greu defecte si no defensa de la mateixa manera les condicions de vida digna. Aquesta defensa unilateral de la vida pot menysprear la manera com aquesta vida es desenvolupa i subsisteix.