Cures Paliatives (19)

6.1. La crida de l´altre: E. Lévinas.

L´Altre es presenta en un context cultural i s´il.lumina per aquest context. Així per a comprendre a l´Altre en la seva circunstància és fonamental desxifrar el seu context vital, interpretar el seu entorn, és a dir, practicar l´hermenèutica amb ell. Sols des d´aquesta praxis és possible respondre adecuadament a la seva crida, a la seva crida d´ajuda, a la seva interpel.lació.
Aquesta crida de l´Altre-vulnerable és anterior a l´exercici de la meva llibertat i no puc, segons Lévinas, prescindir d´ella com si no existís. L´Altre està allà, el seu patiment és manifest i no puc desentendre´m de la seva situació. Em dec a l´Altre encara que no el conegui. Des de la perspectiva de Lévinas la crida de l´Altra és anterior a l´exercici de la llibertat i això significa que el desenvolupament de la llibertat humana ha de tenir en compte aquesta crida, ha de ser una llibertat responsable.
En l´exercici de la praxis de les cures l´exercici de la llibertat professional ha de desenvolupar-se en el marc d´una respònsabilitat global amb l´Altre.
L´experiència de la responsabilitat està íntimament associada a l´experiència de la crida i de la recepció. Responsabilitzar-se d´algú és respondre a la seva crida, és prendre´s seriosament el seu patiment i actuar solidàriament. La solidaritat per a Lévinas és anterior a la llibertat. Ser responsable és prioritari a l´exercici de la llibertat i sols es pot parlar de llibertat autèntica en el marc d´una responsabilitat global.
En aquesta ètica cuidar d´algú no significa estar amb algú, significa estar per algú. En aquest sentit un no és sols responsable dels seus actes i de le conseqüències dels mateixos, sinó responsable de l´Altre, de la seva existència, de la seva conservació en el ser, del seu desenvolupament com a ésser humà. Es tracta d´una responsabilitat total que afecta tot el meu ésser i tot el meu obrar.
L´Altre, afirma Lévinas é “prójimo” preciasament en aquesta crida a la meva responsabilitat per part del rostre que m´assigna, que em requereix, que em reclama; l´Altre és prójimo precisament al posar-me en qüestió.
En l´exercici del cuidar, la filosofia moral de Lévinas és un material teòric de màxim interès, fonamentalment perquè la relació entre el cuidador/a i el subjecte cuidat és una relació assimètrica, on la crida de l´Altre-vulnerable és fàcil de detectar. En aquest marc l´aplicació de l`ètica dalògica resulta més artificial, perquè les possibilitats d´arribar a constituir un diàleg racional són molt remotes en una situació d´assimetria. Del que es tracta és de respondre a una crida, de responsabilitzar-se de l´Altre-vulnerable i es tracta de fer-ho sense vulnerar la seva llibertat, la seva autonomia moral.