divendres, 15 de gener del 2010

Cures paliatives (16)

La cura és un acte de respecte per la vida de qui necessita cures. El sentit ètic de la cura ve de la seva definició i pot resumir-se en:

-El principal protagonista és el pacient.

-La cura ajuda a les persones, familes i greups a participar a partir del seu propi saber, la seva cultura i els seus mitjans, en la recerca i posada en pràctica dels millors mitjans per a viure en salut i morir dignament.

-S´estableix una diferenciació entre cuidar i tractar. Ambdós són complementaris amb la salvetat que a vegades no és possible curar. Tractar és intervenir en la enfermetat, cuidar és considerar allò que és necessari per al creixement i desenvolupament d´acord amb les actituts de vida d´una persona, grup o comunitat.
Aquestes idees s´oposen a la cosificació i la consideració del pacient i la seva situació com un problema a resoldre.
Cuidar té la mateixa arrel que culte, cultura, cultiu, cultivar, criar i curar...Cuidar una planta és el que fa el pagès, cultivar blat és el que fa l´agricultor. El cultiu i la cultura de la terra, no és el mateix que fabricar un objecte. No és una tècnica o no ho és, almenys, en el sentit fort de fer quelcom sense cap impediment, sense haver de seguir a la naturalesa, sense donar temps al temps i sense esperar al seu temps la collita. El pagès i l´obrer han de cuidar-se.
Però cuidar és més aviat criar i ajudar a creure a allò que neix. És cuidar-se de la vida. I més que construir un món del no-res o on no hi ha res -o això sembla- és mantenir el que hi ha i conservar el que ha arribat a ser. Cuidar és cuidar-se del món de la vida i de la vida en el món. En curar les ferides, assistir al malalt, al dèbil, fer-se càrrec del que no pot amb la seva càrrega, no per alliberar-lo de la seva responsabilitat sino per a que pugui assumir-la, és ajudar per a que s´ajudi, o cuidar-se per a que es cuidi.
L´acció de cuidar trascendeix el marc sanitari i és precís considerar-la d´una manera més global i relacionar-la, com recorda la seva etimologia, com l´exercici del curar. Per a curar algú és necessari cuidar-la i per a evitar que pateixi una enfermetat, és a dir, per a prevenir també és necessari cuidar-lo. I per un altre costat, l´acció de cuidar, inclús en els malalts terminals, té efectes curatius, encara que sols siguin detectables en el pla de la interioritat del malalt. Per a curar bé és necessari cuidar, el cuidar és anterior al curar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada