cures paliatives (14)

I què hi diu la teologia a tot això? Què aporta el cristianisme?
És evident que per a tot cristià la relació d´ajuda entre les persones es queda buida sinó s´enmarca en Déu. No podem oblidar que Jesús estableix nivells de relació en els que el parlar no imposa, sols indica, encèn, il.lumina i ajuda; però això sols és possible des de la seva relació plena de gratuïtat en l´Amor i sota la unció de l´Esperit. És cert que són nivells de Jesús, però també d´aquells éssers humans que deixen madurar personalment la seva relació teològica amb Ell i sota la unció del seu mateix Esperit d´Amor. És evident que això és una formidable exigència que sols està a l´abast dels bons però el ser cuidador no s´improvisa. Potser l´excel.lent, sobretot per al cristià compromès, sigui profunditzar la seva vivència cristiana a fi de que el seu compromís amb Crist es profunditzi i s´orienti cap a una renovada relació teològica universal amb el patiment dels éssers humans. Així la relació d´ajuda s´ha d´enriquir i transfigurar des de la fe. I és que no es pot oblidar que la nostra relació amb cada ésser humà porta en el seu interior la mateixa vida amb la que els dos vivim en el Ser de Déu viu. No sols en els éssers humans és imortant omplir el cap amb veritats sublims sinó que també és imprescindible posar en marxa el cor.
Tot això es pot observar en la Carta als Agents de la Salut del Pontifici Consell per a la Pastoral dels Agents de la Salut redactada l´any 1995.
En aquesta Carta s´afirma:

“La actividad de los agentes de la salud tiene el alto valor del servicio a la vida. Es la expresión de un empeño profundamente humano y cristiano, asumido y desarrollado como actividad no sólo técnica sino de un entregarse total e incondicionalmente y de amor al prójimo. Tal Actitud es una forma de testimonio cristiano. (…) La vida es un bien primario y fundamental de la persona humana. En el cuidado de la vida se expresa, pues, ante todo, una obra verdaderamente humana al tutelar la vida física”

“La actividad médico-sanitaria se funda sobre una relación interpersonal, de naturaleza particular. Ella es un encuentro entre una confianza y una conciencia. La confianza de un hombre marcado por el sufrimiento y la enfermedad y por tanto necesitado, el cual se confía a la conciencia de otro hombre que puede hacerse cargo de su necesidad y que lo va a encontrar para asistirlo, cuidarlo, sanarlo. Este es el agente de la salud. Para él “el paciente no es solamente un caso clínico”. (…). Lo qual exige amor, disponibilidad, atención, comprensión, compartir, benevolencia, paciencia, diálogo. No bastan la pericia científica y profesional”, se precisa también “la participación persona en las situaciones concretas del paciente individual”.

“Salvaguardar, recuperar y mejorar el estado de salud significa servir a la vida en su totalidad”.

“Esto significa que la actividad médico-sanitaria es un instrumento ministerial del amor efusivo de Dios por el hombre sufriente; y a la vez obra de amor por Dios, que se manifiesta en el cuidado amoroso al hombre. Para el cristiano es continuación actualizante de la caridad terapéutica de Cristo”