Cures Paliatives (22)

6.5. La Vulnerabilitat. (P. Kemp).

P. Kemp desenvolupa el principi de vulnerabilitat relacionat directament amb el cuidar i amb la idea de responsabilitat; i ho fa amb plena sintonia amb la filosofia personalista i hermenèutic de P. Ricoeur i en plena consonància amb les exploracions de Lévinas.
Es pot distingir, almenys, els següents sentits de vulnerabilitat: a) sentit ontològic que es refereix a la contingència de tot el real, b) sentit fenomenològic que es referix a la idea de receptivitat personal, c) sentit natural que es refereix a la fragilitat del ser natural, de la naturalesa, d) sentit mèdic que es refereix a la fragilitat de la vida de pacient, e) sentit cultural que es refereix a la fragilitat de les tradicions o costums socials, f) sentit social que es refereix a la vulnerabilitat de determinats grups de la societat i g) sentit ètic que fa referència al deure que tot ésser humà té enfront a la vulnerabilitat pròpia o aliena.
La idea ètica de vulnerabilitat és de caràcter prescriptiu. Enfront la vulnerabilitat aliena no puc romandre passiu o inmutable sinó que s´ha de respondre solidàriament, s´ha de posar tot el que es pugui de la meva part per a mitigar aquesta vulnerabilitat i ajudar a l´altra a desenvolupar la seva autonomia personal, física, moral i intel.lectual.
L´imperatiu de la vulnerabilitat obliga a no abandonar a l´altre en cap circunstància, a estar amb ell, a ajudar-lo a construir sentit a pesar de l´absurd, obliga a edificar, esperança, ja sigui en el sentit inmanent o en el trascendent. En qualsevol cas, l´imperatiu de la vulnerabilitat obliga a assumir responsablement la mortalitat i la vulnerabilitat pròpia i aliena.
Així el principi de vulnerabilitat pertany, amb raó, al conjunt de principis fonamentals en bioètica i en biodret i que pot resultar màximament útil per a fonamentar una ètica del curar de manera responsable.