Cures Paliatives (21)

6.4. La Responsabilitat (H. Jonas).

Un dels màxims representants de l´ètica de responsabilitat és el filòsof alemany d´origen jueu H. Jonas qui planteja elaborar una ètica per a la societat teconològica i desenvolupa un discurs moral el centre de gravetat del qual és la idea de responsabilitat. La seva obra ha tingut gran influència en l´ètica biomèdica i en la bioètica fonamental i clínica.
Per H. Jonas s´actua irresponsablement quan s´actua sense considerar les possibles conseqüències que pot tenir la meva acció per a un altre ésser humà. La irresponsabilitat és l´oblit de l´altre, el menyspreu cap a la seva dignitat. Així el concepte de responsabilitat implica del deure. És un deure moral ser responsable de la pròpia acció. Segons Jonas l´ésser humà per arribar a ser el que ha d´arribar a ser necessita de la cura i de la responsabilitat moral dels agents que conviuen amb ell. Ser responsable d´algú no significa respondre simplement a les seves necessitats actuals sinó també a les futures perquè l´ésser humà és, abans que res, un projecte de sentit dirigit cap al futur.
Per Jonas la primera responsabilitat, la més elemental, és la responsabilitat per la vida. Sóc responsable de la vida d´un altre ésser humà, sóc responsable de la vida de la natralesa i no es pot posar entre parèntesi amb la meva acció. Si l´actuar en el món posa en perill la vida de l´altre o la vida de la naturalesa en general, llavors l´acció és irresponsable, perquè no assumeix les conseqüències negatives que pot tenir.
La responsabilitat moral és màxima quan es refereix a la vida humana, perquè la persona humana és un fi en si mateix, però això no significa que el subjecte moral no tingui responsabilitat amb la naturalesa. Així per a Jonas la responsabilitat és la cura, reconegut com a deure, per un altre ser, cura que, donada l´amenaça de la seva vulnerabilitat es converteix en vulnerabilitat. Jonas, així, identifica directament la responsabilitat amb l´exercici de les cures. La responsabilitat seria amb el deure de cuidar a un altre ésser humà vulnerable; un deure que es converteix en preocupació perquè té en compte el futur d´aquest ésser vulnerable.
D´aquest anàlisi es desprèn que la responsabilitat no és una relació simètrica entre iguals, sinó una relació entre éssers humans desiguals en el que es refereix al seu estat de vulnerabilitat real. La responsabilitat es refereix al deure amb el subjecte vulnerable, al deure de cuidar-lo, al deure de no deixar-lo sol. Hi ha responsabilitat quan hi ha relació assimètrica i el més apte, el més fort es fa càrrec del més vulnerable.
H. Jonas distingeix dues formes de responsabilitat, la natural i la contractual. De la mateixa manera que pot distingir-se un cuidar natural i un cuidar institucional, també existeixen dues maneres de comprendre el principi de responsabilitat.
La responsabilitat instituïda per naturalesa, la que existeix per naturalesa, no depèn d´un assentiment anterior, és una responsabilitat irrevocable, irrescindible i és una responsabilitat global. La responsabilitat instituïda artificialment, instituïda mitjançant l´encàrrec i l´acceptació d´una tasca, la responsabilitat d´un ofici posseeix un contingut i un temps que queden circunscrits per la tasca; l´acceptació conté un element d´elecció, a la que és possible renunciar, de la mateixa manera que l´altra part pot dispensar el deure. La responsabilitat contractual no és menor que la natural pel que fa referència a l´exigència a la responsabilitat, és tan incondicional i irrevocable com l´altra, però aquesta té l´origen en la raó i no en el cor.
L´exercici del cuidar com el deure de la responsabilitat exigeix continuïtat en el temps. El ser responsable de l´altre en el sentit natural del concepte es tradueix en una acció contínua i ininterrumpuda.