cures paliatives (10)

ELS DRETS DELS MALALTS.

Un dels grups socials menys reconeguts en la seva dignitat i autonomia han estat els malalts. Al ser l´enfermetat en molts casos una situació transitòria, la consciència dels drets del malalt no ha aconseguit traduir-se en institucions estables, defensores específiques dels seus drets, a diferència del que succeeix en el món laboral. Per una altra part, la classe mèdica mai s´ha considerat com a antogonista del malalt, sinó la seva veritables protectora, particularment enfront a les institucions administratives que intervenen actualment en el camp de la salut. El present estat de subdesenvolupament i indefensió en que encara es troben els drets del malal a molt llocs del món es deu a la inèrcia d´una tradició i a les peculiars caracteristiques que comporta la situació de malaltia.
Fins no masses anys no han estat molt nombrosos els textos que defensen els drets del malalt en general, o de determinats grups o classes de malalts. Prestaré especial atenció a la Carta del Malalt Usuari de l´Hospital, elaborat per la Comisió d´hospitals de la UE entre el 6 i el 9 de maig de 1979. En aquest text es reconeix els següents drets dels malalts:

1-El malalt té dret a accedir als serveis hospitalaris adecuats al seu estat o a la seva enfermetat.

2-Té dret a ser cuidat amb respecte a la seva dignitat humana.

3-Té dret d´acceptar o rebuitjar tota prestació de diagnòstic o de tractament.

4-Té dret a ser informat del seu estat. La informació ha de permetre al malalt obtenir una idea completa de tots els aspectes del seu estat i prendre personalment les decisions o participar en les decisions que puguin tenir conseqüències sobre el seu benestar.

5-Té dret a optenir informació completa dels riscs que pugui suposar tota prestació co comú amb vistes al diagnòstic o al tractyament.

6-Té dret a la protecció de la seva vida privada.

7-Té dret al respecte i al reconeixement de les seves conviccions religioses i filosòfiques.