cures paliatives (5)

El punt de partida que exigim a tothom és el respecte a la dignitat de la persona. Deriva de la idea kantiana que les persones no són simples mitjans sinó fins en sí mateixes. El valor de la persona humana és una intuició “a priori” que serveix de marc de referència per a elaborar una bioètica. Totes les persones mereixen la mateixa consideració i respecte. Segons aquest valor, els éssers humans ens reconeixem dotats de dignitat com a quelcom intrínsec, inalienable i independent de les nostres bones o males accions. La dinitat mereix ser protegida sense distinció de sexe, raça, edat, religió o idees. Menors, discapacitats, exclosos o malalts són especialment vulnerables i, per ser-ho, han de ser objecte d´una més gran protecció per part de la societat, dels professionals i de les institucions.

“El concepte de comunitat entra essencialment en el missatge cristià, i aquesta no és concebuda ni com la suma dels individus ni com una superestructura que els engoleix i anul.la, sinó com una comunitat de fe, d´esperança i de caritat visiblement estructurada. És precisament en la comunitat eclesial on apareix amb tota la seva força la tensió humana entre la persona i la societat. Per al missatge cristià, els elements que defineixen la vida autèntica són la fe i l´amor, dimensions essencialment personals i lliures; Ara bé, aquestes no es reben ni es viuen sinó en la comunitat i alhora són les que la configuren, en l´obra de Crist i de l´Esperit Sant. Per això, en l´experiència comunitària cristiana, el grup no anul.la la persona sinó que la potencia, i, en aquest sentit, la tensió entre comunitat i individu es resol amb un fort accent sobre la persona, estimada per Déu, salvada per Jesucrist i que lliurement respon a l´Esperit a la seva gràcia”.

1.2) La llibertat, la responsabilitat i l´autonomia humana:

La noció de llibertat és una idea complexa que requereix o pressuposa altres idees bàsiques que giren entorn als conceptes d´autonomia, intimitat (el privat) i autoperfeccionament. .
En aquest sentit podem dir que una persona és lliure en la mesura en que sigui propietària dels seus actes, és a dir, en la mesura que aquests procedeixin de decisions i opcions de la persona com a aagent lliure i no com a instrument o objecte de la voluntat d´altri, o com a resultat de forces externes o internes independents de la seva voluntat. La seva autonomia està en decidir i optar de forma independent.
També cal tenir present que l´ésser humà serà més lliure en tant que s´alliberi d´interferències i obstacles que l´impedeixin pensar i actuar segons cregui convenient. Per últim, un element essencial de la llibertat de la persona és la capacitat de configurar el curs de la seva vida, realitzant les seves potencialitats.
Així podem entendre, com afirma Gaspar Mora, que la llibertat és l´element essencial, constitutiu de l´home com a persona moral.

“La llibertat és l´element fonamental, constitutiu de l´home com a persona moral. La persona humana s´experimenta com a responsable en la seva vida perquè és viu ella mateixa com a lliure. La llibeertat no és una categoría senzilla i evident, sinó que forma part de la consciencia que l´home té d´ell mateix, i per això és complexa, rica, ambigua”

En tant que lliure l´ésser humà experimenta la sensació de responsabilitat. En aquest punt cal diferenciar el concepte de llibertat del concepte d´autonomia, dos conceptes que es relacionen però que no s´han d´identificar, ja que la llibertat implica direccionalitat cap a un determinat fi, inmanent o trascendent. La llibertat és sempre llibertat per-a-quelcom i cap a un determinat fi.
L´autonomia és, doncs, la condició de possibilitat de l´acció lliure, però per si mateixa no és encara la llibertat, perquè requereix la dinamicitat teleològica de la llibertat. La llibertat s´orienta fonamentalment cap el bé, mentres que l´autonomia no té direccionalitat. La llibertat no es refereix, simplement, a la capacitat que té el subjecte de decidir responsablement sobre les seves accions, sinó que es relaciona amb la noció de projecte existencial, i per tant l´implica en la seva globalitat.
Un individu és autònom en la mesura en que, enfrontat a determinades pressions i normes, les sotmet a una avaluació conscient i crítica, formant-se intencions i aconseguint decisions pràctiques, com a resultat de la seva reflexió independent i racional. El valor d´autonomia es tracta d´un valor essencial en la nostra actual moral occidental de caire liberal que té l´origen en el pensament de Mill i Toqueville i que podem trobar el seu fonament en Sant Tomàs quan afirma que l´ésser humà ha d´actuar en consonància amb la raó, i, especialment en Spinoza i Kant.