cures paliatives (9)

2. PLANTEJAMENT CRISTIÀ DE L´ÉSSER HUMÀ DAVANT LA MALALTIA

La malaltia sols té sentit en funció de l´ésser humpa pres com un tot: ésser biològic, psicològic i social. Seguint aquesta direcció, l´OMS ha proposat una definició global de la salut com l´estat de ple benestar físic, mental i social, y no sols com l´absència d´afeccions o enfermetats.
Tot i ser un tema molt ampli i amb diversitat de corrents és possible descobrir alguns trets comuns del comportament ideal del cristià en aquest sector de la vida.
L´ètica cristiana proposa un model que parteix de presupòsits diferents, però sense oblidar que l´acció a favor de la salut no queda relegada a un camp estrictament individual, sinó que és una tasca social. Així doncs:

a). La vida és un do que ha de ser viscut amb la major plenitut possible i la salut entra com un component d´aquesta plenitut vital. Així tenim el deure ètic de lluitar per a desterrar l´enfermetat i aconseguir els màxims nivells de salut com a signe, no infal.lible ni automàtic, d´una plenitut vital a nivell individual i col.lectiu. La salut entra, doncs, com un element integrant d´un procés humanitzador. Per tant, una espiritualitat que, d´entrada, preconitza una actitut de resignació, sembla sospitosa, tant des d´una òptica humana com des d´un punt de vista cristià.

b). L´enfermetat és un element constitutiu del ser de l´ésser humà, l´enfermetat és una manifestació de la seva fragilitat i mortalitat.

c). L´enfermetat no pot ser automàticament relacionada amb una culpa personal.

d).La lluita contra l´enfermetat no ha de revestir caràcters prometeics ni caure en postures idolàtriques.

e). Suposada la impossibilitat de superar una enfermetat, el cristià ha d´adaptar una actitut no de rebelió sinó d´esperança.