Cures Paliatives (2)

I tot això amb una finalitat: la recerca del bé. El present treball es fonamenta en la idea de la moralitat humana, és a dir, l´ésser humà és un ésser inevitablement lliure i, per tant, responsable dels seus actes conscients fet que el converteix en un ésser moral on la pregunta per la bondat i la justicia dels seus actes és, també, constitutiva de la seva naturalesa. Això fa que qualsevol tema ètic no es pugui deslligar de la reflexió sobre la naturalesa humana i el bé de la persona. Preguntar-se en què consisteix el bé de la persona és entrar a considerar la naturalesa humana i, per tant, plantejar-se com a nord de la conducta pràctica els principis teòrics que la guiaran. Per això cal reflexionar sobre què és l´ésser humà, perquè partint d´aquest coneixement puguem veure on i en què es troba el seu bé. L´últim trajecte és mirar d´aconseguir aquest bé a través del nostre obrar. En qualsevol cas, hauria de quedar clar que només sabent què és l´ésser humà podem conèixer allò que li convé i obrar en conseqüència.
És, per aquest motiu, que l´inici del present treball s´iniciarà amb una breu reflexió sobre la naturalesa humana que serà el punt de partida i nord que ha de marcar el present treball així com mostrar aquelles pràctiques que ens aproximin al bé en les pràctiques sòcio-sanitàries i mèdiques en els temes que el present treball analitza, ja que crec que en la resposta a la pregunta per la naturalesa humana s´hi troba la clau per interpretar en que radica el bé, en tant que nord que hauria d´orientar la nostra “raó pràctica”. Perquê no cal oblidar que la naturalesaque ens guia i serveix de pauta no ens ho dóna tot, posa els mitjans perquè la voluntat modeli l´ésser humà a través del comportament. Per això cadascú és responsable de com és, del camí que ha escollit, la perfecció d´allò que la naturalesa ha posat a la seva disposició o la degradació del seu ésser.
Però no sols és important l´individu aïllat, sinó també allò que en podríem anomenar “la humanitat”. L´aspiració al bé és la recerca de la nostra felicitat mateixa (ja sigui individual o col.lectiva) lluitant pel desenvolupament màxim de la nostra persona i de la nostra societat. Voler ser millors no és anar contra la naturalesa, no és retallar les seves possibilitats, ans al contrari, és enlairar-la a la seva veritable i autèntica condició. La recerca del propi bé ens hauria de portar als altres perquè fa que ens adonem de la comuna naturalesa que ens constitueix, buscant així el proïsme en tant que l´amor o amistat que tenim als altres s´hauria de traduir en l´ajut per tal que obtinguin el bé del seu ésser, és a dir, perquè aconsegueixin la felicitat, encara que sigui en moments tant durs com els de la consciència d´estar en el tram final de la seva vida.
El present treball també té la pretensió de mostrar com la teologia pot aportar quelcom a les ciències sobre l´ésser humà, i com aquestes també ens diuen quelcom de Déu, així com ho fan els professionals de les cures paliatives que ens porten a una medicina més vocacional de lliurement al servei, dixant de banda la medicina com a negoci tant present, també, en el nostre temps. I és que el present treball pretén ser una defensa de la medicina com a servei enfront del que s´ha anomenat la “medicina del tenir”, la “medicina del saber” i la “medicina del curar”.
El present treball també vol ser una proposta d´una ètica del curar (o una defensa de l´ètica del curar per ser més exacte), una ètica de la atenció, de l´acollida, de la tendresa, de la compassió. Si l´ètica mínima i pública és la justicia, l´ètica del curar és la que es centra en el feble que es fonamenta en la comprensió del món com una xarxa de relaicons en la que ens sentim inherents i a partir del que ens sentim responsables dels altres i que es manifesta (i s´ha de manifestar) com una forma d´ajuda, però també de creixement de la nostra humanitat
Finalment cal indicar que el present treball l´he dividit en tres grans blocs. En un primer bloc em centraré en lo naturalesa humana, en un segon bloc en la justificació i fonamentació d´una ética del cuidar i en tercer lloc en l´anàlisi de les cures paliatives relacionat amb el concepte clau de qualitat de vida.