etica i cures paliatives (1)

INTRODUCCIÓ


Els avenços tecnològics, així com canvis en la manera de plantejar-se, no sols psicològicament (encara que també) sinó moral la nostra existència vital, va comportar l´aparició a finals del segle XX d´una sèrie de conflictes ètics en l´àmbit sòcio-sanitari no sols en els temes clàssics de l´avortament o l´eutanàsia sinó en molts d´altres i que entraven de ple en una reflexió sobre la naturalesa i la dignitat humana.
El present treball pretén ser una iniciació a la reflexió sobre alguns d´aquests nous problemes ètics, especialment el de les cures paliatives, així com una reflexió sobre els elements i els valors que hi entren en joc.
Si la bioètica està de moda (i això no hi ha ningú que ho posi en dubte) és perquè ens toca a tots i, probablement, en el més nuclear de la nostra existència, ens toca la nostra realitat humana, la nostra consciència d´éssers vius, humans, lliures, responsables, morals i mortals.
L´ètica avui en dia ja no pot abandonar la reflexió sobre com hem de viure i, per això, també es preocupa sobre la mort, com afrontar-la, com lluitar-hi i com conviure amb ella, en tant que la mort no deixa de ser una etapa més de la vida humana.
L´ésser humà no pot decidir no morir però si en molts anys la preocupació de la ciència es centrava en la quantitat de vida i tots els esforços anaven dirigida en aquesta direcció, en l´actualitat la centralitat sembla que l´ha agafat la qualitat de vida (sense que això impliqui una renúncia a allargar la vida humana). No ens preocupa sols viure, sinó el com i ja que no podem evitar la mort, els éssers humans es preocupen de com serà el tram final de la seva existència terrenal i, plantejant-se seriosament, conscientment i lliurement, fins a on pot tenir sentit allargar aquesta vida quan es topa amb una qualitat de vida no sols sota-mínims sinó amb la consciència real i informada de la impossibilitat de millorar aquesta situació i quan aquesta pot ser qualiticada d´indigne.
Ara bé, el present treball no és, ni ho ha volgut ser-ho en tot moment, una reflexió sobre l´eutanàsia, sinó (amb una visió obtimista però també realista de la vida humana en tant que finita) una reflexió sobre les cures paliatives. Molt sovint s´ha plantejat les cures paliatives com una alternativa a l´autanàsia. Aquest plantejament pot ser equívoc. Hi ha persones a qui l´experiència del patiment en el final de la vida ni les millors cures paliatives poden paliar i ens hem de plantejar què fer en aquests casos. A més crec que l´autanàsia sols es pensable èticament com a últim recurs, fet que converteix les cures paliatives en quelcom anterior a aquest plantejament i, per tant, ofertable molt abans a la possibilitat de l´autanàsia.
Evidentment tractar aquests aspectes de la bioètica comporta també tractar temes de moral fonamental com són la naturalesa humana i alguns aspectes d´aquesta naturalesa com en són la llibertat, la consciència, la sociabilitat i la responsabilitat, així com els valors morals que hi entren en joc.