cures paliatives (7)

1.4) .La feblesa biològica de l´ésser humà:

En la nostra experiència més espontània els éssers humans ens sentim lliures i responsables, i entenem la llibertat com un dels elements que ens defineixen com a persones humanes. Però al seu costat els éssers humans sentim tots els nostres determinismes i limitacions i és que un dels primers elements que distingeix l´existència de l´ésser humà de la de l´animal és un element negatiu: la relativa absència en l´ésser humà d´una regulació instintiva en el procés d´adaptació al món que ens envolta.
A més a més l´ésser humà és vulnerable, fràgil, finit, subjecte a l´enfermetat i al dolor, a l´envelliment i, finalment, a la mort. Que els humans som éssers mortals constitueix una evidència existencial. El que ens uneix als éssers humans més enllà de les nostres evidents diferències és la vulnerabilitat; una vulnerabilitat que afecta a tots els àmbits de la nostra existència (llibre torralba pag 248-24)

1.5) La sociabilitat:

Com diu Aristòtil “l´ésser humà és un ésser social per naturalesa”, és a dir, l´ésser humà es realitza, es fa humà en l´interior d´una comunitat, dins un grup social, el jo, com diu Gaspar Mora (pag 44) no es pot entendre sinó dins un nosaltres.
Com afirma J. R. Flecha, els homes no som illes sinó un conjunt d´interelacions on viure no és altra cosa que conviure.